Relats conjunts de setembre: Ballarina amb ram de flors

Era un teatre vell i atrotinat,  que s'havia hagut de tancar,  ja feia un parell d'anys, per manca de manteniment.  La Violeta era una  jove ballarina,  que hi vivia a prop.  Cada vespre,  quan sortia de treballar del forn de pa on feia de dependenta,  entrava en secret al vell teatre i ballava dalt de l'escenari,  sola.  I és que ella no era fornera, era ballarina.  Havia après a ballar de petitona i sempre havia mantingut la fal·lera pel ballet,  però  amb tan poques oportunitats  de tenir èxit que havia acabat despatxant pa. 

I ella es vestia, es posava qualsevol música que li agradés ballar  al seu mòbil  i ballava improvisant cada gest i cada moviment.

Un dia en arribar al teatre,  buit com sempre,  va trobar dalt de l'escenari  un ram de flors.  No va dubtar ni un segon que era per a ella, encara que ho trobava molt misteriós. Qui l'havia vist ballar?  Qui li havia deixat les flors?   Estava tan contenta que va ballar amb el ram:  amb el ram fent de parella, amb el ram fent de vel,  amb el ram fent de bastó...  a veure si li confessava el seu secret.

Es va guardar les flors i cada dia ballava amb el ram, fins que,  un vespre,  quan ja estava pensant en llençar-lo,  perquè les flors eren totes desfullades,  al mateix lloc, en va trobar un altre de nou. Aquest cop sí que li va quedar clar: tenia un admirador secret,  ella pensava que ballava sola i resulta tenia un espectador,  un de sol, i ben amagat, però que l'admirava.