Relats Conjunts de gener: La mort i la donzella o bé La Mort i la Immaculada.
Marianne Stokes, 1908, Death and the Maiden
- Ja era hora! Com pot ser que hagis trigat tant!
- És precisament, ara, que és l'hora. Jo no vinc mai abans del que toca a cadascú.
- A mi em sembla que ja fa dies que em tocava, però tu manes sempre.
- Per què? Si estaves tan ocupada i tan entetinguda, quina pressa tens?
- Tu saps tot el que m'he hagut d'empescar per omplir tot aquest temps de propina? No saps que les propines ja han passat de moda, i que no acostumen a ser mai gaire generoses?
- No m'havia trobat mai amb un cas com el teu... apa fem via...
- Doncs això, fem via... estic fins a dalt de tot d'aquest món.
Què diferent el teu relat del meu!!, uns tenen pressa per morir-se i altres la mort no els troba mai per emportar-se'ls, he, he, he!.
ResponEliminaM'ha agradat molt, al final no ens ha sortit tan malament.😉
Aferradetes, preciosa.
La pobra Immaculada, ja ho heu vist, s'havia d'ocupar i ocupar i inventar-se mil coses, per oblidar-se del món i mirar de passar -ho el millor possible.
EliminaAixò també cansa... he, he, he...
No, no, no ens ha sortit tan malament, Paula.
Aferradetes, bonica.
Ben original, Carme !...una que té pressa per abandonar aquest món ! :) Hi ha gent per a tot, eh !?.
ResponEliminaFelicitats i salut !!.
Efectivament hi ha gent per tot...
EliminaGràcies i Salut, Artur!
Es repeteix molt sovint que "la mort arriba a l'hora", però quan sents parlar la gent es demostra que gairebé ningú hi està d'acord amb aquesta afirmació. I tot i que segur que la immensa majoria pensa que tant de bo arribi amb el màxim retard possible, també hi ha persones que l'espera se'ls fa molt dura i desitgen que arribi com més aviat millor. M'ha agradat que hagis donat veu a un d'aquests casos que poden ser minoria, però que també existeixen.
ResponEliminaBon relat!
Suposo que sí, que són minoria, sobretot si no hi ha un patiment molt gran, com és el cas de la Immaculada.
EliminaAvegads hi ha persones que senten que ja ho tenen tot fet... i per continuar vivint han de fer un gran esforç.
Moltes gràcies, Mc!
La Immaculada ha estat sempre conseqûent. Per a ella "l'hora de temença· ha estat una etapa més de la seva vida.
ResponEliminaEs veu que sí... De fet ho és i tots ho hauríem de recordar.
EliminaPues si que hay poco personal que este dispuesto a acompañar de buen agrado a la chica de la sombrilla.
ResponEliminaBesos
Sí, la Immaculada no és una persona gaire corrent.
EliminaUna abraçada,.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMoltes gràcies Sean, pels versos i per la informació que no coneixia.
EliminaUff! I accidently deleted my comment above which read as follows:
EliminaDer Tod ist ein Meister aus Deutschland.
But now: Glad the link could attract your interest, ... Sir? Mylady? ;-)
Would be nice if you offered me the option to address you by your name.
Anònym sounds so ... so ... so anònym.
Perdona, Sean, soc la Carme Rosanas. A vegades quan no treballo a l'ordinador, el mòbil no em reconeix. Em sap greu.
EliminaI moltes gràcies de nou, per tornar a posar l'enllaç!
😘😘
Ah, thank you, Carme. I intended to reply from my mobile, but it would not accept my account, either. Anyway, next time I shall "know". ;-)
EliminaThanks again, and enjoy a serene Sunday. ...
Bon diumenge, Sean!
EliminaJo voldria viure fins als 100 anys, i sense Alzheimer.
ResponEliminaLa propina per a Pla és com la felicitat. El fer més del necessari també és ser artista.
Sí estem bé, no ve d'un any, però jo no voldria viure cent anys.
Elimina