Lletres i fils d'abril


L'Estel era una nena molt inquieta.  Hi havia dues raons importants per aquesta inquietud.  Una és que era molt espantadissa, qualsevol soroll desconegut, qualsevol moviment brusc, qualsevol persona desconeguda l'espantava molt per sobre de la mesura habitual en els infants i arrencava  a plorar amb desesperació i amb uns crits que esgarrifaven. Qui es trobava a prop d'ella ja fos el pare, la mare o algun altre familiar la tranquil·litzaven abraçant-la i abraçant-la. No hi havia cap més manera.

L'altre motiu  per aquesta inquietud era que era molt i molt belluguet, li agradaven les activitats exteriors: córrer, saltar, enfilar-se i qualsevol activitat de moviment.  No tenia paciència  ni per escoltar un sol conte dels molts que li regalaven els pares. 

La seva veïna, la senyora Victòria, era una velleta que tenia un gos a qui anomenava Ros.  La senyora Victòria i en Ros s'estimaven molt l'Estel  i l'Estel també se'ls estimava molt a tots dos.  A vegades,  demanava als seus pares que la deixessin anar al pis del costat a veure en Ros. La mare de l'Estel patia perquè sent una nena tan inquieta tenia por de molestar  a una persona tan gran.  I quan al cap d'uns minuts de deixar-la allà, la va anar a buscar, no es podia creure allò que veien els seus ulls.  La seva filla traquil·lament mirant contes  asseguda amb en Ros.

A partir d'aquell dia, ja no era només que l'Estel qui anava a casa de la veïna, sinó que era també en Ros qui anava a passar estones amb l'Estel.  

I així va ser, que amb l'ajuda d'un amic gos, l'Estel va trobar la tranquil·litat i la  seguretat i el plaer de fer activitats que ella no acostumava a fer, perquè pensava que no li agradaven.  

Els llibres la van acompanyar, ja, per sempre més. 

 

Comentaris

  1. Les coses són d'una manera... fins que deixen de ser-ho. M'alegro que, gràcies al Ros, l'Estel hagi pogut afegir les estones de lectura tranquil·la a les coses que li agrada fer.

    Un conte molt maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mc! A vegades situacions diferents i expectatives diferents fan miracles...

      Elimina
  2. A les criatures inquietes el hi sol passar, el que no fan a casa, ho fan a ca el veí. Però m'encanta que sigui un gos que l'hagi tranquil·litzada i que hagi pres gust per la lectura.
    Preciós el teu conte!.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, això, hi ha nens encantadors a l'escola i fora de casa que a casa seva són uns petits tirans i costen de fer funcionar. Gràcies, bonica.

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  3. El Ros, com que és el company fidel d'una persona gran, ha adquirit la seva manera de ser, més pausada.
    I li ha transmès a l'Estel. El favor de fer companyia al Ros i a la senyora Victòria ha tingut compensació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veu que en Ros li dona calma, embolcallant-la d'aquesta manera com una abraçada...
      Es favors sovint acostumen a ser mutus, encara que no ens ho sembli.

      Elimina
  4. Quina història tan bonica, ves per on el gosset era tot un intel·lectual!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  5. Lindo, me recuerda a una nena cuando era peque.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, que el meu personatge s'assembli a algú real!
      Abraçades, Erik!

      Elimina
  6. Carme! Disculpa per no passar abans, t'havia llegit des del mòbil però esperava a estar a l'ordinador per poder deixar-te un comentari.

    Una història preciosa, gràcies a en Ros, l'Estel ha agafat gust pels llibres i quan està amb ell està tranquil·la. El que a vegades les persones no aconsegueixen ho fan els gossos, i en aquest cas en Ros ha sabut com acompanyar el belluguet de l'Estel.

    Moltes gràcies per la teva participació, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpa'm tu que no he vingut a casa teva avisar de la meva participació. Sovint em passa, amb els Relats conjunts també. I amb l'afegit que a casa teva, si no soc a l'ordinador, no puc comentar, ja que surto com a anònim i no em deixa el teu blog.

      Però no passa res, tot està bé si acaba bé.

      Moltes gràcies a tu, per continuar amb les teves propostes i una abraçada de tornada.

      Elimina
  7. He conegut alguna persona que s'ha convertit a la lectura a l'adolescència. Jo sempre he estat lectora, però fins als dinou anys no vaig descobrir la poesia, i fins els quaranta no vaig començar a fer-ne. M'hi has fet pensar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també he estat lectora sempre, des de ben petita. Però no tothom és així. Els meus fills mateix, tot i veure'm llegir des de sempre a mi, i tenir sempre llibres a l'abast, no es van fer lectors fins als 18-20 anys. Jo crec que va ser quan van acabar l'insitut i les lectures obligatòries que els tenien ben avorrits.

      Elimina
  8. Que relato més bonic Carme i que importants són els llibres al meu entendre humil que fan possible aprendre i créixer com a éssers humans. Salut i pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Antonio! Els llibres són indispensables i fons i tot aquest gosset ho sabia. Ja saps que t'agraeixo moltíssim tots els llibres que m'has enviat. Gràcies a tu vaig conèixer Yuval Harari i valmolt la pena.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars