Balcó gòtic a Orriols


Passava moltes estones darrere la cortina blanca,  la seva transparència li deixava veure  el moviment del carrer,  però era poc.  Era un carreró petit,  ja cap al final del poble.  Poca gent passava per allà. No veia ningú, però sí que podia sentir l'olor del gessamí  que ja començava a florir  i s'escampava molt més enllà de l'espai que ocupava. 

Va pensar que aquell estiu quedaria definit en el seu record, per sempre, per tres coses:  el repòs obligat per a recuperar-se de la malaltia,  la solitud volguda  perquè necessitava calma i l'olor del gessamí que li donava vida.

Comentaris

  1. Hay mucho jazmín por donde yo camino, entre otros. Es desde luego una feria para uno de los sentidos.

    Salud

    ResponElimina
  2. Els capvespres amb l'olor del gessamí són més amables. I la recuperació de la malaltia esdevé menys feixuga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí... l'olor de gessamí sempre reconforta.

      Elimina
  3. De vegades una no necessita res més i no només per una malaltia, repòs, calma i olorar quelcom que ens agradi.

    Aferradetes dolces, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, estic molt d'acord amb tu. Vaog posar la malatia, perquè semblés un motiu de pes, però sense malaltia a vegades també necessitem repòs i calma.

      Aferradetes de gessamí!

      Elimina
  4. Trobar el lloc adequat , a vegades és un regal del cel !. M'agrada el teu nou estil de dibuix ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a vegades costa trobar un lloc, però quan l'encertes és un regal.

      Moltes gràcies per dir-m'ho. M'alegro que t'agradi. La teva opinió compta molt.

      Elimina
  5. Un carrer envoltat de silenci sempre és un goig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Helena, i aquest poblet és molt tranquil i silenciós.

      Elimina
  6. Segur que en un lloc envoltat de tanta calma i aquesta olor de gessamí la recuperació de la malaltia serà menys feixuga, i potser això també ajudarà a trobar-se millor abans. Repòs, silenci i estar amb un mateix, tres ingredients necessaris per a tothom.

    Soc la Núria, continuo sortint com a anònima al teu blog... espero que ho solucionin aviat aquesta gent de Blogger.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va enamorar aquest balcó i la cortina lleugera i blanca.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  7. Predciós aquest dibuix i la cortina blanca un lloc ideal per veure els pocs vianants que venen de feinejar al camp o simplement de fer un tomb...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon lloc de repòs. També hi devia passar algú fent el turista com jo... fent fotografies...

      Una abraçada, M Roser!

      Elimina
  8. És molt evocador que l'olor del gesamí estigui al mateix nivell d'importància que els altres dos factors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la solitud, volguda o no, sempre hi ha factors que prenen una rellavància especial. I si la sents amb continuïtat, una olor que t'agradi fixa molt els records.

      Gràcies, Sergi!

      Elimina
  9. Era foraster,
    passejava per un poble vell,
    perdut en mig de la comarca.
    Un poble de vells
    sense jocs de pilota,
    cases de pedra vella
    i carrerons oblidats.
    Serps de còdols
    i arcades a mig desfer.
    Finestres aixecant el dit al cel
    i del cel venien
    beneïdes olors de gessamí.
    Flors petites
    en un enramat antic.
    Damunt la porta,
    un balcó tan ancià
    com la resta de la llar.
    Agafat al enramat
    per no caure.
    Rere els vidres desllustrats,
    un retall de cortinatge blanc.
    Apartant-lo per mirar
    una mà amb tantes arrugues
    com anys.
    Una dona antiga com el poble,
    mirant des de dalt.
    Ulls petits amagats a les conques
    d'un temps perdut,
    en infinitats d'ahirs
    ja caducats.
    El balcó, era sens dubte,
    el tron d'un antiquíssim
    reialme oblidat..

    ResponElimina
  10. Excelente dibujo de un lugar conocido y breve historia: enfermedad, necesidad de soledad y ese olor a jazmín, felicidades Carme y salud.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars