Balcó gòtic a Orriols

Passava moltes estones darrere la cortina blanca,  la seva transparència li deixava veure  el moviment del carrer,  però era poc.  Era un carreró petit,  ja cap al final del poble.  Poca gent passava per allà. No veia ningú, però sí que podia sentir l'olor del gessamí  que ja començava a florir  i s'escampava molt més enllà de l'espai que ocupava. 

Va pensar que aquell estiu quedaria definit en el seu record, per sempre, per tres coses:  el repòs obligat per a recuperar-se de la malaltia,  la solitud volguda  perquè necessitava calma i l'olor del gessamí que li donava vida.