Ikebana

Per més  pau i més vida que hi vulguem posar,

la violència i la mort ens ronda sempre.

Guerres i pandèmies ens assetgen.

Qui mana sembla tenir set de la sang dels altres,

mai no posa en risc la seva vida, ni el seu benestar.

NO A LA GUERRA. SEMPRE NO A LA GUERRA

A QUALSEVOL GUERRRA

Relats conjunts de febrer. Sadkó el regne subaquàtic

Ilià Repin, 1876, Садко

- A mi m'agradaria molt saber què representa aquest somni. Tothom respirant tranquil·lament a sota l'aigua, amb carrosses i desfilades i jo marginada en un racó, sense cua de sirena,  ofegant-me lentament i d'una manera  tan poc clara que ningú m'ajudava ni em feia ni cas.

-  Escolta,  Conxita, aquest somni no necessita interpretació. És més clar que l'aigua que l'inunda.

- Serà clar per a tu doctora,  però per a mi, no ho és gens ni mica. 

- No ho veus, tu, que estàs rentant roba?  Que sempre has tingut pànic a l'aigua, que  és com un càstig diví, per no haver-te gosat banyar al mar, mai més enllà de mitja cuixa?

- Doctora, no he dit en cap moment que jo estigués rentant roba,  mai no m'ha fet por l'aigua i no havia sentit a dir mai que un somni pogués ser un càstig diví. 

- Que estàs rentant roba ho dic jo, perquè  ho dedueixo clarament de les teves explicacions. 

- Doncs, no,  et dic que no rentava roba en el meu somni!

- Mira si et poses així,  t'estàs condemnant a somiar  ofecs per la resta de la teva vida. 

- Ara que hi penso, aquesta reina que anava com si la duguessin en carrossa eres tu, doctora!  Tenia la teva cara!  Sí i tant, ara me'n recordo molt bé!

- Ah!  Jo?

- Sí, tu, tu,  que t'acaba d'aclarir el significat del somni, això?

- No em cal aclarir res més, està ben clar, aquest somni, vol dir que tu no estàs bé en aquest món,  que no estàs precisament com peix a l'aigua,  que no t'interessa res del que t'ofereix aquest món, i que t'hi sents incòmoda, a disgust i t'ofegues.

- Ara sí que veig que tens raó.  Doncs, és veritat,  sí, ni m'interessa aquest món ni m'hi he trobat mai bé.  Sort de les bones persones que es troben de tant en tant que ho alleugereixen. Per cert, que  els de la desfilada, són els que viuen bé, com tu, i que no pensen en res més ni en ningú.  I ja posats a veure-ho clar,  m'adono que mentre tu em fas rentar una roba que jo ni veig,  tu te les campes per aquestes profunditats, molt més descansada i feliç.  Ara m'has obert els ulls. Vols que et digui una cosa?  Que  si després de tants anys de psicoanàlisi, encara estic així, com el primer dia,  ja hem acabat,  ja no cal que em prenguis més el pèl. 

Cortines de llum

Bressol de llum.

La nit plena de sols.

Dansen al vent

i a les mans dels infants,

una tarda d'hivern.

Heura

D'una foto de l'Instagram de la Consol  @consolrossinyol

Vaig fent arrels 

a dins de l'aigua clara

per poder viure

amb més força i menys pena

al m eu bocí de Terra.

Una mirada per estrenar

Una foto de la Núria Rello Rosanas

Qui pogués, ni que fos per breus instants,

mirar amb els seus ulls,

pensar amb la seva ment

sempre tan sorprenent.

Dibuixa balenes amb ales,

i diu "aquesta balena sembla un ocell"

dibuixa peixos amb potes i diu

"és que aquest peix té potes".

I juga amb éssers invisibles

que m'ensenya amb les manetes obertes.

"Mira, un elefant molt petitó".

Ai!  qui pogués veure un elefant tant petitó!

I posat en forma d'Acròstic:

Ja voldria jo...

Obrir els ulls i les mans com els obres tu.

Anar tan lluny amb la imaginació.

Navegar pels teus mars i els teus cels... i

Amarar-me dels teus jocs i dels teus pensaments.

Devesa de Cervià de Ter

Submergida a la devesa.

Núvols blancs de branques d'hivern

fins l'horitzó.

Núvols blancs del cel

baixen a rebre'ls.

El camí i el riu 

s'acompanyen 

serpentejant.

El sol dibuixa pijames de ratlles 

sobre les fulles caigudes.

I jo i el silenci

On dormen les barques?

D'una foto de l'Instagram de la @consolrossinyol

Hi ha boira a l'horitzó

i tot sembla gris.

Però m'espero a la platja,

allà on dormen les barques.

Potser, de nou,  ens trobarem i

agafarem la barca vermella de la il·lusió

acompanyats de la blanca de la pau i la calma.

O qui sap si haurem, finalment, d'agafar la negra,

la de la lluita final, la de la no rendició.

Arbre dels desitjos

En diferents llocs i diferents ciutats d'aquell país,  s'hi posaven en un temps determinat de l'any,  els arbres dels desitjos. Es tractava que tothom escrigués el seu desig, el pengés a l'arbre, tot  aprofitant  el temps de les il·lusions i es pensessin que així els desitjos es complirien.  Però,  malgrat la bellesa dels llocs  i la calidesa de les llums,  els desitjos gairebé mai no es complien.  

Una vegada, quan ja la vida s'havia tornat insostenible, quan la represió  i l'expoli constant dels ocupants mantinguda anys i segles,  es reforçava dia a dia,  només hi havia a la ment de les persones un sol desig.  

Quan tothom  va escriure'l  igual, amb les seves velles i belles nou lletres i tothom va caminar en la mateixa direcció, aquell desig es va complir.  

Lletres i fils de febrer: Acròstic

Ciclamen

Com un regal que ens duu l'hivern

Inquiets i regirats els pètals

Creixen i alegren la petita selva.

La primavera deixa missatges

A cada més de l'any, un senyal.

Mimoses, ciclamens i ametllers a l'hivern

Els geranis i les hortènsies a l'estiu.

No oblida la tardor: crisantems i pensaments ens la recorden.

 

Flors d'avellaner

Flors masculines, en aments, d'avellaner

Si fossis un element series l'aire, 

tan impalpable, tan impresindible, tan present.

Si fossis un arbre series un avellaner

amb la seva ombra sobre els camins a l'estiu

i els seus fruits saborosos. I els aments fidels 

tot l'hivern, esperant la primavera per fecundar

les altres flors, xiques, vermelles i amagades.

Si fossis un animal series un esquirol

àgil i ràpid i lleuger.  Reservat i prudent.

Agradable als ulls que el volen mirar

i estimat per tothom que el sap veure.

Dibuixant o no…

A vegades em dibuixo bé,

m'explico amb mots de línia fina

i colors que s'acosten a la realitat.

I comparteixo pètals i  branquillons  recargolats.

Desitjant que faci un tot entenedor i harmònic

A vegades oblido detalls, vaig directe

a les tiges que sostenen, als estams i als pistils

a les clarors i les ombres...

Però res no canvia:  

una flor és una flor i una fulla és una fulla.

Mireu que m'han regalat!

No sé si recordeu que la fotografia dels bombons que vaig trobar a la xarxa i que vaig posar al meu post per celebrar el meu aniversari, va ser casualment de marca Gluki, que tal com vaig explicar era la xocolata que menjàvem a casa meva quan era petita.  Sobretot la xocolata, els bombons també, però eren per les ocasions.  

Doncs bé, la màgia de la xarxa, ha fet que com regal d'aniversari  posposat,  m'hagi arribat, d'una bona amiga, aquesta capsa de bombons.  Aquestes fotografies sí que són meves i la capsa també.  L'únic és que ja no està tan sencera com ahir

En podeu tornar a agafar. Aquests són de veritat. Són fets  a Olot, comprats a Girona,  vinguts fins a La Floresta, passant per Rubí  i ja no els ve d'un viatget més fins a casa vostra...  he, he, he...  

Gràcies a l'A per aquest regal tan  deliciós i tan nostàlgic a la vegada.