Devesa de Cervià de Ter
Submergida a la devesa.
Núvols blancs de branques d'hivern
fins l'horitzó.
Núvols blancs del cel
baixen a rebre'ls.
El camí i el riu
s'acompanyen
serpentejant.
El sol dibuixa pijames de ratlles
sobre les fulles caigudes.
I jo i el silenci
Has descrit el paisatge d'una manera molt bella.
ResponEliminaT'acompanyo en silenci.
Aferradetes, nina.
Caminarem doncs, en molt bona companyia…
EliminaAferradetes, bonica!
Un paisatge molt senzill, però que ens dóna pau... amb una descripció molt encertada!
ResponEliminaM'agraden molt aquests versos:-" El sol dibuxa pijames de ratlles , sobre les fulles caigudes"
Bon cap de setmana, Carme.
Aquestes arbredes immenses, que les veus fins on es perd la vista són molt relaxants. Moltes gràcies, M Roser!
EliminaBon cap de setmana.
Una festa de pijames!
ResponEliminaUna gran festa, els pijames s'estenien fins a l'horitzó.
EliminaQue maca ha estat la contemplació d'aquesta imatge llegint l'explicació poètica a tot el que es veu...I a més, amb aquest silenci que també ens fas sentir...
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Montse! A vegades el silenci és un tresor rar i difícil d'aconseguir, a vegades en tenim massa. Costa de trobar-li la mida.
EliminaUna abraçada, bonica!
I quantes imatges et porta la inspiració, Carme! Benvingut aquest silenci que et fa llegir tan bé el paisatge!
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa! Compartim una mica aquesta pau, aquesta calma i aquest silenci. Benvinguda, tu també!
EliminaQuin paisatge més hivernal. De dia encara, però al vespre, i amb boira, passejar per aquí faria una mica d'impressió, eh...
ResponEliminaSort que hi ha camins ben marcats, perquè fins i tot de dia, aquesta uniformitat miris on miris, desorienta una mica. No se m'acudiria venir-hi de nit, XeXu, això per descomptat.
EliminaUn paisatge hivernal preciós. Els arbres, plens de fulles, són captivadors, però quan cauen també tenen una bellesa especial que has sabut captar i descriure.
ResponEliminaLa natura és màgica, i si la contemplem i hi passegem amb la companyia del silenci, ens pot ensenyar molt.
La natura a tots temps és una meravella. A l'hivern sempre em captiva la sensació de flonjor de les capçades dels arbres. De fet son branques, branquetes i branquillons de fusta, però de conjunt sembla tou, sembla de núvol. Gràcies, Núria, una abraçada.
Elimina