Molí de vent a Gallecs


Roda el molí
el vent el fa xiular
mentre treballa.

Rondo els camins
entre els camps i les cases
els ulls arrelen.

Un cel tan clar
l'ocell que ens sobrevola.
Matí calmat.

El fred atura
la rosada gebrada
fins a migdia.

Comentaris

  1. Molt bons els teus haikus.

    El primer cop que vaig veure (en viu) un molí com aquest, va ser en el camí de Platja d'Aro a Palamós, si no recordo malament.

    Aferradetes dolcetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí n'hi ha bastants d’aquests molins… no recordo aquest que dius, però és ben possible que sigui així.

      Aferradetes que escalfin, bonica, que fa un fred que pela.

      Elimina
  2. El molí gira.
    De matí a la masia
    fan bon café.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier… l'afegeixo a la tirallonga d'haikus.

      Elimina
  3. Un bon recull d'haikus fresquets, com l'hivern que tenim !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur…. Si, noi, fa un fred que pela.
      Salut! 😘

      Elimina
  4. Aquest molí t'ha portat una ventada d'haikus!
    En tinc alguns de començats per al Lletres i fils, amb els mots d'aquest mes, si me n'acabo de sortir els publicaré, hehe.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els haikus son per a mi com un refugi… quan no surt gran cosa per dir, la seva mètrica tan sintètica i simple al mateix temps, m'ofereix una sortida. Ja espero els teus. No dubto ni per un moment que sortiran.
      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  5. Quins haikus més bonics i més adients amb la imatge d'aquest poblet...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  6. El darrer és el que m'agrada més. "El fred atura/ la rosada gebrada/ fins a migdia", de la mateixa manera que el teu haiku atura el seu interior rere el gebre de la forma.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars