Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Molt bons els teus haikus.
ResponEliminaEl primer cop que vaig veure (en viu) un molí com aquest, va ser en el camí de Platja d'Aro a Palamós, si no recordo malament.
Aferradetes dolcetes, nina.
Per aquí n'hi ha bastants d’aquests molins… no recordo aquest que dius, però és ben possible que sigui així.
EliminaAferradetes que escalfin, bonica, que fa un fred que pela.
El molí gira.
ResponEliminaDe matí a la masia
fan bon café.
Moltes gràcies, Xavier… l'afegeixo a la tirallonga d'haikus.
EliminaUn bon recull d'haikus fresquets, com l'hivern que tenim !.
ResponEliminaSalut ;)
Moltes gràcies, Artur…. Si, noi, fa un fred que pela.
EliminaSalut! 😘
Aquest molí t'ha portat una ventada d'haikus!
ResponEliminaEn tinc alguns de començats per al Lletres i fils, amb els mots d'aquest mes, si me n'acabo de sortir els publicaré, hehe.
Salut!
Els haikus son per a mi com un refugi… quan no surt gran cosa per dir, la seva mètrica tan sintètica i simple al mateix temps, m'ofereix una sortida. Ja espero els teus. No dubto ni per un moment que sortiran.
EliminaUna abraçada, Núria!
Quins haikus més bonics i més adients amb la imatge d'aquest poblet...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies, maca! Una abraçada.
EliminaEl darrer és el que m'agrada més. "El fred atura/ la rosada gebrada/ fins a migdia", de la mateixa manera que el teu haiku atura el seu interior rere el gebre de la forma.
ResponEliminaGràcies, Helena, coincidim doncs...
Elimina