Líquens


Hi ha cicatrius a la pell del groc
i més cicatrius a l'escorça de foc.

Tantes coses em maseguen la pell del cos
tantes altres fan que l'esperança s'hagi fos.

Un tacte suau, somriures nets i mots rebels
com si fos nou cada matí, d'un món tan vell.

Comentaris

  1. Res de nou sota el sol...
    però a l'escorça sempre hi trobarem un bri d'esperança.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'escorça i als arbres en general, sempre i fonen esperança.

      Aferradetes, Paula.

      Elimina
  2. Gràcies a la poesia és com si fos nou cada matí, per vell que sigui el món.

    ResponElimina
  3. Els líquens són bons amics de l'arbre. Segur que es tenen cura de les cicatrius l'un de l'altre.

    ResponElimina
  4. El món és vell pèrò si acaronem l'arbre, els líquens de l'escorça ens parlaran d'esperança, i els somriures feran que cada dia, el matí sembla d'un món més nou...
    Petons, Carme.

    ResponElimina
  5. També els líquens a vegades ens fascinen. I com sempre tu en fas poemes que també fascinen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen colors molt boics i texture realment fascinants. Gràcies, Xavier!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars