Campelles i els moments bonics


Amunt, amunt, 
fins a veure el Taga davant 
i parlar-li de tu a tu.
Donar-li cita per un altre estiu.

Teixir els moments bonics
perquè no s'esgarriïn,
amb precisió, com qui fa mitja
i no vol deixar escapar cap baga.
Amb el punt prou fluix,
que no quedin massa premuts.
I després...
ben endreçats, guardar-los bé
per fer-ne memòria cada cop que ens cal.
Per tenir un immens patrimoni emocional.

Comentaris

  1. Ens hi aferrem als moments bonics, no sé si això s'allarga molt si en tindrem suficients. Confiem que la propera cita hi siguem, per a tornar a teixir-ne més.

    Des de les Illes i en el seu dia, aferradetes Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona Jornada de les Illes, sa lluna!!!

      Ens hi aferrem i és precisament això el que hem de fer. Els bons moments ja viscuts, no es gasten, però convé trobar-ne de nous i espero que sí, que hi serem per a recollir-ne més.

      Elimina
  2. M'agraden molt els teus dibuixos, Carme, i amb les paraules que sempre els acompanyes, tan ben teixides i endreçades... com aquests moments bonics que esmentes. Que perdurin i els puguem recuperar quan els calgui.

    Petons, Carme i bon inici de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria!!! I petons també per a tu. I molt bona setmana!

      Elimina
  3. Sempre gaudeixo amb els teus dibuixos, a instagram els destaco tots. Transmeten com si es tractés d'un joc, com si estiguessin fets de "mentirijica" diem per aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim en una cosa, jo sempre dic que els meus dibuixos són de "joguina" crec que volem dir el mateix. He, he, he... com si no anessin de debó. Dibuixo per jugar i clar! em surten dibuixos de joguina... Moltes gràcies, per seguir-me, Alfonso. Una abraçada.

      Elimina
  4. Des de molt jove hem sovintejat Campelles. I la visió del Taga, encara que sigui de lluny, n'és un referent. En el poema expresses molt bé la placidesa de Campelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no hi havia estat mai abans d'aquest estiu. Em va sorprendre, em va encantar i de seguida que pugui hi tornaré. Està situat en un lloc magnífic. Un balcó privilegiat. Al Taga també hi tornaré, si podem.

      Elimina
  5. M'ha agradat això del "patrimoni emocional", el meu és força ric tot el contrari de l'altre i al cap i a la fi és el més important...
    I jo abans també feia mitja i quan se m'escapava algun punt, m'empipava molt!
    Aquest poble no el conec, segur que és molt bonic!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  6. Els teixits fets amb aquesta mena de punt són els que més abriguen...

    ResponElimina
  7. Jo ja he quedat amb el Taga un parell de cops i molt bé, eh. És força distret.

    ResponElimina
  8. La millor manera de fer memòria és escrivint. I la millor manera d'escriure és fer memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'identifico més amb la primera frase que amb la segona, però evidentment les dues són ben certes i m'hi trobo en les dues.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars