Cementiri de Jafre



Paisatge quiet.
Les passes no el destorben.
Creix la palmera.
I la capella ardent
s'alça com una flama.

Xiprers al cel
asenyalen camins
de llargs silencis.
Els camps de groc i terra
encomanen paraules.


Comentaris

  1. "Els camps de groc i terra/ encomanen paraules": saps trobar poesia a tot arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, a Helena! Hi ha llocs tan bonics que necessito posar-hi vida viscuda, potser més de que hi he viscut en realitat.

      Elimina
  2. Al cementiri els silencis son tan llargs que esdevenen eterns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser per això, per compensar que els camps grocs i la terra vermella criden a les paraules.

      Elimina
  3. Un paisatge ordenat posa ordre al nostre caos mental i ens retorna al camí que havíem perdut. Gràcies. Resulta guaridor i porta la pau. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El paisatge endreçat i la natura en general ens salva sovint de la nostra ment embolicada. Sort en tenim. Moltes gràcies a tu, Olga. Una abraçada.

      Elimina
  4. Bé, no em sembla sorprenent que un cementiri sigui un paisatge quiet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El paisatge quiet era molt més que el petit cementiri...

      Elimina
  5. Avui la bellesa d' aquest paisatge quiet al voltant d'un petit cementiri, m'ha fet pensar en un cementiri més gran i envoltat de sorolls on a partir d'avui, reposarà un jove de 20 anys que el divendres va decidir deixar aquest món...Espero que malgrat tot, trobi la pau enmig del brogit de la ciutat. Era fill d'una companya.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina pena! Que descansi en pau, pobret! Bon vespre, M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars