Ombres



Les meves ombres
són tan a prop de mi, 
que se'm barregen entre els dits,
m'entrebanquen els peus
i es confonen amb els meus cabells.

Però no són jo, només són ombres.

Comentaris

  1. Si fas ombra és que t'ha quedat la llum.

    ResponElimina
  2. Hi ha ombres que s'allarguen molt i encara que no siguin un mateix, tapen i massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això aviso... he, he, he... per molt que tapin, no són jo...

      Elimina
  3. Vigila, no té les trepitgis(les ombres)...Tinc una planta molt semblant que aquesta, m'agraden perquè no s'han de regar gaire!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  4. Hi ha les ombres que se'n van endarrere, el passat, i les que se'n van endavant, el futur.
    Per a mi les meves ombres no són jo, però són meves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha de totes menes. No si al final els agafem afecte i tot. Són les nostres.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars