Les meves ombres
són tan a prop de mi,
que se'm barregen entre els dits,
m'entrebanquen els peus
i es confonen amb els meus cabells.
Però no són jo, només són ombres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Si fas ombra és que t'ha quedat la llum.
ResponEliminaBé que ho intento, que em quedi llum!
EliminaHi ha ombres que s'allarguen molt i encara que no siguin un mateix, tapen i massa.
ResponEliminaPer això aviso... he, he, he... per molt que tapin, no són jo...
EliminaVigila, no té les trepitgis(les ombres)...Tinc una planta molt semblant que aquesta, m'agraden perquè no s'han de regar gaire!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
I creixen com unes feres!!!
EliminaBon dia M Roser!
Hi ha les ombres que se'n van endarrere, el passat, i les que se'n van endavant, el futur.
ResponEliminaPer a mi les meves ombres no són jo, però són meves.
N'hi ha de totes menes. No si al final els agafem afecte i tot. Són les nostres.
Elimina