La Tremblade (estuari de la Gironde)



Muntanyes de closques buides
i colors vius a pleret.
L'aigua flueix lenta pels canals 
que van al riu i al mar...
com els meus pensaments 
que hi suren, sense ni tocar-la.

Comentaris

  1. Què curiosos els colors vius de les cases, vermell, poc habitual en cases de vora el riu o mar, no?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquí a l'estuari de la Gironde i especialment a La Tremblade, però també en altres llocs de per allà, les casetes eren de tots colors, tots molt vius i molt bonics. No sé pas si els he encertat gaire en aquesta pintura. Aquesta casa sembla del Barça i potser no era ben bé això, però... en fi, que sí, que sí, que n'hi hava de tots colors.

      Suprimeix
  2. Hola Carme!
    Les pinten així per tal de trobar-les si se les emporta el riu cap a la mar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. 😀😃Hola Jp! Em sembla una prou bona raó... he, he, he ...

      Suprimeix
  3. Respostes
    1. He, he, he... es veuen de lluny! Aquell pais semblava bastant calitjós...

      Suprimeix
  4. No la toquen, l'aigua, els teus pensaments, però per metonímia és com si ho fessin.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ben bé com si ho fessin...
      Amb tu he après un munt sobre figures literàries que les tenia oblidades. Gràcies.

      Suprimeix
  5. Oh, m'encanten aquestes casetes de colors vius, trobo que fan molt de paisatge mariner...Vigila que els pensaments no toquin l'aigua, que després no podran volar!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars