Quan toco la claror de la teva pell
jo soc branca, soc fulla i soc mirall.
Quan toques l'aigua de la meva pell
tu ets cel i profunditat que m'emmiralla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Pell i pell
ResponEliminaConfoses, com les branques i el seu reflex.
EliminaCel i profunditat alhora, és preciós! Això és tocar, tocar de veritat, que deia el Jordi Dorca una vegada.
ResponEliminaPer a mi, si no es toca així, millor no tocar de cap manera... gràcies, Helena!
EliminaL'ànec dubte, no sap quines branques són reals i quines estan reflectides...Branca , fulla, mirall, cel...
ResponEliminaBona tarda , Carme.
L'ànec i jo també, eren indestriables, les branques i el seu reflex. Bon vespre M Roser!
Elimina