Realitat i reflex
Quan toco la claror de la teva pell
jo soc branca, soc fulla i soc mirall.
Quan toques l'aigua de la meva pell
tu ets cel i profunditat que m'emmiralla.
Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme.
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Pell i pell
ResponEliminaConfoses, com les branques i el seu reflex.
EliminaCel i profunditat alhora, és preciós! Això és tocar, tocar de veritat, que deia el Jordi Dorca una vegada.
ResponEliminaPer a mi, si no es toca així, millor no tocar de cap manera... gràcies, Helena!
EliminaL'ànec dubte, no sap quines branques són reals i quines estan reflectides...Branca , fulla, mirall, cel...
ResponEliminaBona tarda , Carme.
L'ànec i jo també, eren indestriables, les branques i el seu reflex. Bon vespre M Roser!
Elimina