Etiquetes
Publicat per

Realitat i reflex



Quan toco la claror de la teva pell
jo soc branca, soc fulla i soc mirall.
Quan toques l'aigua de la meva pell
tu ets cel i profunditat que m'emmiralla.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol10 d’agost de 2019 a les 8:54

    Pell i pell

    ResponElimina
  2. Helena Bonals10 d’agost de 2019 a les 9:12

    Cel i profunditat alhora, és preciós! Això és tocar, tocar de veritat, que deia el Jordi Dorca una vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 d’agost de 2019 a les 19:45

      Per a mi, si no es toca així, millor no tocar de cap manera... gràcies, Helena!

      Elimina
  3. M. Roser10 d’agost de 2019 a les 18:46

    L'ànec dubte, no sap quines branques són reals i quines estan reflectides...Branca , fulla, mirall, cel...
    Bona tarda , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 d’agost de 2019 a les 19:46

      L'ànec i jo també, eren indestriables, les branques i el seu reflex. Bon vespre M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars