Sant Ferriol un dia d'agost




Dalt de tot del turó, aquest indret, que vigila la Garrotxa, silenciós i buit, només em parla d'absències.

Uns infants d'edat desconeguda, perquè ja no hi són, han deixat el seu record en objectes de joc que mantenen tossudament la seva posició en el temps. 

Els espais que expliquen tants d'aplecs i tantes trobades que no hem vist mai. 

Ningú no ens rep, ningú no ens veu. 

Només dos gossos pacífics i indiferents ens diuen que hi ha vida quotidiana. I un gatet, negre, menut i prim ens busca i ens busca. El decebem sense poder-ho evitar quan fica el cap dins de la motxilla repetidament i només troba blogs i pintures i res per menjar. "No m'ho puc creure"... semblava dir-nos.

Comentaris

  1. "Jo i el pastor que vivíem d'amoretes
    jo i el pastor que vivíem de l'amor.
    Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
    el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol."
    Cançó popular catalana.

    Un lloc molt bonic per jugar-hi els infants d'abans i d'ara...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots ens ve al cap, aquesta cançó quan parlem de Sant Ferriol!
      És un lloc bonic, enlairat i amb bones vibracions. Bona tarda M Roser.

      Elimina
  2. Blogs i pintures, del millor que et pots trobar en una motxilla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Helena! El gatet em sembla que no era d'aquesta opinió. Ficava tot el caparró a la motxilla i quan el treia ens mirava a l'un i a l'altre amb expressió de demanar explicacions: "Però vosaltres de què aneu?" Jo no soc gens d'enrotllar-me amb els animals, però aquest em va fer tanta gràcia que si arribo a portar alguna cosa de menjar, n'hi dono.

      Elimina
  3. El gat és del parer de: " primer l'obligació i després la devoció "
    I la primera obligació dels animals (humans inclosos) és omplir el pap

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres no vam complir, aquest dia... el gat tenia raó.

      Elimina
  4. Portaves blogs a la motxilla? Caram, encara els portes a tot arreu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Portàvem blocs i pintures a la motxilla, sí, però no eren meus. No, XeXu, ja no els porto a tot arreu. De vacances sí que me'ls he dut, però encara no els he tocat. I potser ja no ho faré.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars