Relats Conjunts d'octubre: Impressions a la sortida del sol

Impressions a la sortida del sol  de Claude Monet
 

- Mira, t'he portat un regal molt especial, pel teu aniversari.
- Ui! Que gros!Això té la pinta d'un quadre.  Ja saps que m'encanta la pintura.
- I tant que ho sé, per això t'he fet fer aquesta,  taaaan especial.
- A veure,  a veure... què sortirà...  OOOOH!   no, no pot ser!   Aquest quadre, jo no el vull veure a casa meva!  De cap manera.  Ja te'l pots endur.

- Però, però, però... què m'estàs dient?  Si li vaig demanar al meu amic Monet que te'l pintés especialment par a tu.
- Doncs malaguanyada feina!  L'has ben cagada, perquè no el vull.
- No t'agrada?
- És preciós!
- Noi,  no t'entenc gens.  M'ho pots explicar si us plau?
- Sí, ja veig que és especial i que surto jo, en una de les tantes matinades que sortim a pescar.  El quadre es preciós,  però jo estic d'aquesta boirina, de passar fred, de la humitat i de tota la pesca, (mai millor dit)  fins al capdamunt.  I quan arribo a casa, l'última cosa que vull és recordar com ha estat aquella  nit i el naixement del dia corresponent.  Emporta-te'l, de seguida...

-  Doncs t'has quedat sense regal, perquè no el penso pas tornar ni tampoc canviar per un altre.  Me'l quedaré jo....  i   si algun dia canvies d'opinió,  i el vols ja me'l demanaràs.

Comentaris

  1. Ja ho diuen que "de desagraïts l'infern està ple"...

    Per cert, si tens l'original i no saps que fer-ne amb ell... m'ho dius! ;P

    Abraçada, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, bastant desagraït, he, he, he...

      Doncs no, de moment no el tinc i em sembla que jo tampoc el voldria a casa meva, però per altres motius ben diferents: pel seu valor, pel risc, pels disgustos que et poden portar les coses de massa valor.

      Abraçades poeta.

      Elimina
  2. Segurament més endavant se'n penedirà d'haver rebutjat aquest quadre impressionant, però ho ha fet seguint la seva primera impressió... que diuen que és la que compta. :-D

    Ben trobat! Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, potser més aviat del que es pensa...
      Ai! els impulsius, quantes vegades d'han de penedir de les seves primeres impressions.

      M'ha fet riure el teu comentari. Gràcies.

      Abraçades, Mc!

      Elimina
  3. A vegades, quan es fa un regal, millor pensar-hi una mica en el que li podrà agradar més a una persona....no si val el primer que et passa pel cap ! :DD
    Divertit relat, Carme ; felicitats !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fet expressament i tot i mira com ha anat... ;)

      Moltes gràcies, Artur!

      Elimina
  4. Vols dir què, quan es jubili, no li farà il·lusió recordar les nits passades al mar davant una llar de foc o sota una manta?... he, he, he!
    Molt original el teu relat.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, que se'n penedirà més tard o més d'hora!
      Moltes gràcies!

      Aferradetes , nina!

      Elimina
  5. Doncsjo el quadre el trobo monet i bufonet .

    ResponElimina
  6. Els quadres no són per ser penjats a la paret de casa, són fets per anar més enllà de la boira que n'amaga el sentit.
    Molt inspirada, Carme!
    Sóc l'Helena.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars