Des de l’ombra miro mig endormiscat el fruir del dia i la creixent foscor. Fresc d’ànima i de cos després d’un bany reparador, em colpegen paraules i mots llençats des de la foscor. Pau, em demana el cos. Pau, em demana l’ànima. Pau que jo no disposo. Així em queda, el meu lloc amagat vora l’aigua quieta, sota els arbres de fulles gandules, només les ombres caminen per venir-me a veure, cercant-me en els meus pesars.
Com diem per aquí, massa claror cega.
ResponEliminaÉs molt interessant i necessari saber trobar el punt.
Quin goig de foto!.
Aferradetes, preciosa.
Sí, ja és ben bé així. En tantes coses ens cal saber trobar el punt, oi?
EliminaAferradetes, preciosa!
Un joc de contraris molt ben trobat. No n'hi ha prou amb un dels dos tot sol.
ResponEliminaSempre amb una mica de cada cantó.
EliminaCarme es torna quedar endarrerit el teu blog, sense actualitzar.
ResponEliminaQuin desastre aquests de Blogger!.🤦♀️
Bon diumenge, preciosa.
A mi també em passa, de tant en tant, que algun blog no s'actualitza...
EliminaBona setmana, nina!
Des de l’ombra miro
ResponEliminamig endormiscat
el fruir del dia
i la creixent foscor.
Fresc d’ànima i de cos
després d’un bany reparador,
em colpegen paraules i mots
llençats des de la foscor.
Pau, em demana el cos.
Pau, em demana l’ànima.
Pau que jo no disposo.
Així em queda,
el meu lloc amagat
vora l’aigua quieta,
sota els arbres
de fulles gandules,
només les ombres caminen
per venir-me a veure,
cercant-me
en els meus pesars.
qui sap si...
Reposant l'ànima en un lloc com aquest, podem recuperar la pau que desitgem.
EliminaMoltes gràcies, qui sap qui...
A mi ahora mismo la luz intensa no me deja ver como quisiera pero ese paisaje es lo justo para sentarse a la sombra y disfrutarlo.
ResponEliminaBesos
Sí i una bona estona, s'hi estava molt bé.
EliminaUna abraçada.
T'escolto, entre la fredor de l'aigua i la calidesa de l'aire.
ResponEliminaHi ha un lloc precís on es pot sentir les dues coses a la vegada...
Elimina