Publicat per Carme Rosanas de juliol 15, 2024 Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
Curiós aquest "pi de les mil branques" i, en aquest temps, molt d'agrair l'ombra que fan totes i cadascuna d'elles.
ResponEliminaMolt curiós, feia com una mena de balma vegetal...
EliminaUn ombra que es molt d'agrair , tal i com estan les temperatures :)
ResponEliminaSalut !.
Sí que s'agraeix, sí! Una mica de repòs a l'ombra sempre va bé.
EliminaSalut, Artur!
Además huelen muy bien.
ResponEliminaSalud
Síííííi... a respirar fons!
EliminaSalut, Erik!
Amb la calor que fa i la que està pendent d'arribar, no hi ha res millor que trobar una bona ombra per poder respirar un poc.
ResponEliminaUn pi savi, aquest.
Avui t'anava a deixar un comentari si tot anava bé, però veig que ja has tornat i m'és una immensa alegria.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies pel teu interès i el teu afecte, bonica, hem estat tres dies al Pirineu, no pas desconnectats del tot, però sí, sense ordinador. I sense ell tot és molt més complicat. 😂
EliminaAferradetes, Paula!
El Pi de les Tres branques estaria orgullós de veure un germà seu tan ben dotat.
ResponEliminaSegur que sí, Xavier, a veure quan creixi una mica més en alçada, com quedarà.
EliminaLa comparació amb el ventall és doblement bona, per les branques com arestes i pel que refresquen aquestes branques.
ResponEliminaNo havia pensat en el doble significat, només havia pensat en la forma i en les branques com arestes. La funció refrescant me la regales tu!
Elimina