Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula

- Bon dia! Venim a visitar el museu, però no sabem gaire què venim a visitar

- Doncs hi ha dos espais per visitar: el museu de la joieria i els murals d'un pintor que ha creat un estil nou que se'n diu estrambotisme. Les entrades es venen a part una de l’altra, podeu visitar el que us vingui de gust.

- Visitarem les dues exposicions, gràcies! I la famosa cúpula a quin dels dos llocs està? 

- La cúpula és de visita gratuïta, es pot visitar al final de tot, abans de sortir, ja veureu una porta negra que és l'entrada de la cúpula. És de construcció actual, no és antiga, com les cambres de les joies que formen part de l'antiga fortalesa.

- Moltes gràcies per la informació! Som-hi!

La  visita es va desenvolupar amb molta quietud i calma ja que hi havia molt poca gent al museu. Les estances antigues del castell-fortalesa, amb els seus passadissos sense obertures estrets i foscos, va ser interessant... les joies, a mi no em diuen res, però hi havia una col·lecció de pedres precioses, sense treballar, molt bonica i  l'estrambòtic, doncs és un molt bon pintor amb una gran tècnica  i una realització molt perfecta, fent uns murals immensos, molt ben fets, però a  mi no em van semblar cap estil inventat de nou, jo que soc profana i no gens entesa en art, em va semblar molt igual que el surrealisme. I al final de tot, jo estava impacient per veure la cúpula, me n'havien parlat com d'un lloc màgic.

Vam arribar a la porta i era oberta, per tant des de fora, ja vam poder observar la magnitud d'aquell espai, no hi havia ningú i es veia la rampa i la porta de sortida a l'altre costat. Vaig entrat jo primer i vaig donar  tota una volta a aquell espai, fent fotos sense parar. Em sentia com una formigueta. Al cap d'uns pocs minuts va entrar el meu company i li  vaig poder fer la segona foto que podeu veure a sota

De  moment ens va semblar que era només la mida d'aquell espai allò que ens impressionava, però va ser quan vam intentar sortir per la porta que vam notar la primera cosa estranya.

- Tu aquesta porta, no l'havies vist normal?

- Jo diria que sí, però ara de normal no en té res... ni posant-me de puntetes no arribo a la maneta d'obrir.

- I jo menys que tu... i aquesta frontissa, tan alta com jo.

I quan vam ser fora del tot, aleshores sí que ens vam adonar del desastre... no aixecàvem dos pams de terra, ni l'un ni l'altra.

Un cop més, la meva  proposta dels relats d'estiu...

Hi ha participat :

L'Helena amb Tu, també?

L'Artur amb La cúpula
En McAbeu amb Experiència multisensorial
La Laura T. Marcel amb La inspiració

En XeXu amb Escriptura directa

L'Assumpta amb el seu Relat d'estiu de la Carme fet a la tardor