M'encanten les teves portes i finestres...I podem entrar si tenim la clau o si truquem i ens obren perquè veuen que som bona gent, gent de pau! Mentre esperem seiem a la cadira groga. Bon vespre Carme.
En un conte que m'explicaven de molt menuda, hi havia dues portes: una de blava i una de vermella. La vermella era la de l'infern, la que havíem de procurar que estigués sempre tancada. No hi pensava des de fa moltíssims anys, però el teu dibuix me l'ha recordat. Potser, davant una porta tancada, el problema és quan no tenim la certesa de si la podrem obrir o no...
L'altra part del comentari, m'ha agradat perquè dius el mateix que jo, però Com si fos el negatiu de la mateixa foto. Si sabem que la podem obrir no hi fa res que estigui tancada o bé si no en tenim la certesa de poder -la oblir, pot ser un problema. Totalment d'acord.
I si no podem també sabem que quan una porta es tanca, se n'obre una altra.
ResponEliminaDoncs sí, és ben bé així... encara que segons en quins moments no ens ho sembli.
EliminaI si és tancada, la gent civilitzada truca.
ResponEliminaI tant que sí. O truca o té la clau. Les altres opcions són una salvatjada.
EliminaPer hermètic que sigui un poema, tu sempre en pots fer una interpretació a la teva mida.
ResponEliminaSempre, Helena i sense esbotzar-lo.
EliminaM'encanten les teves portes i finestres...I podem entrar si tenim la clau o si truquem i ens obren perquè veuen que som bona gent, gent de pau!
ResponEliminaMentre esperem seiem a la cadira groga.
Bon vespre Carme.
Gràcies, M Roser! Som gent de pau, encara que ens calumnïin a tothora.
EliminaEm sembla una bona opció esperar asseguts, és menys cansat.
Bon vespre, M Roser!
Posats a buscar opcions, també a vegades una porta tancada ens marca per on no hem de passar, ens indica un capítol tancat. Cal entendre el missatge.
ResponEliminaSí, esclar, si no ens obren el missatge s'entén perfectament!
EliminaEn un conte que m'explicaven de molt menuda, hi havia dues portes: una de blava i una de vermella. La vermella era la de l'infern, la que havíem de procurar que estigués sempre tancada. No hi pensava des de fa moltíssims anys, però el teu dibuix me l'ha recordat.
ResponEliminaPotser, davant una porta tancada, el problema és quan no tenim la certesa de si la podrem obrir o no...
Gràcies pel record del conte, Montse!
EliminaL'altra part del comentari, m'ha agradat perquè dius el mateix que jo, però Com si fos el negatiu de la mateixa foto. Si sabem que la podem obrir no hi fa res que estigui tancada o bé si no en tenim la certesa de poder -la oblir, pot ser un problema. Totalment d'acord.
Si és vermella, l'hem d'obrir sí o sí, que l'infern és una altra cosa.
ResponEliminaSí o sí... m'agrada el teu convenciment...
EliminaNomés cal tenir una clau!
ResponEliminaNomés això...
Elimina... o també podem entrar per la finestra! Aquesta cadira de mimbre és preciosa! La necessite!
ResponElimina