Tulipes grogues
De l'enyorança en fem color,
de la protesta en nuem llaços
de la indignació, bufandes i mocadors.
Per a la tristesa i per l'amor tenim les flors.
- Llibertat! - criden els pètals
- Us volem a casa. - diuen els estams.
- Us estimem... - xiuxiueja el carpel.
PD: Passen els dies, però us seguim pensant com el primer dia.
El groc es quedarà amb nosaltres fins la fi dels dies. Ens hi han abocat, però ja és un color especial i indissoluble del nostre camí cap a la república.
ResponEliminaUna república amb un fons groc intens.
EliminaAvui tot és blanc un signe també de la seva puresa
ResponEliminaEl blanc i el groc, dos colors de llum.
EliminaFaré un ram preciós de tulipes plenes d'amor i les lligaré amb una gran llaçada de llibertat...Tulipes i llaçada de color groc!!!
ResponEliminaPetonets.
No pdem ni oblidar, ni oblidar-los. Endavant amb els rams i les llaçades!
EliminaFa poc li vaig regalar un ram a una amiga, per bonic i simbòlic!
ResponEliminaUn regal ple d'emocions, doncs...
EliminaQuin fred fa a Alcalà-Meco, a Soto del Real i a Estremera. Les bufandes grogues ens abriguen de tanta maltempsada.
ResponEliminaEn el teu poema ho expliques molt bé Carme.
Quin fred que hi fa, sí! Per desgràcia hi fa, no un, sinó dos freds, el de la temperatura i el de la crueltat.
EliminaI ja no sabem com més abrigar-los.
Jo també hi penso molt sovint, sobretot quan veig el llaç que duc sempre (a l'abric, a la feina no em deixarien). El groc es fa veure, el groc ens fa pensar-hi.
ResponEliminaNo podem deixar de pensar-los... mai, ni un sol dia!
EliminaPer si encara no els deixen en llibertat, haurem d'omplir aquesta primavera amb més flors grogues que mai; per ells que no les podran haver i per nosaltres. Cada dia és més dura la seva absència...
ResponEliminaCosta d'acceptar perquè és tan injusta i estem tan indefensos. A veure si és comencen a moure els fils dels tribunals internacionals, com ha dit el President.
Elimina