Indrets coneguts
 |
| Placeta a Sant Hilari Sacalm |
He passat tantes vegades pel mateix lloc,
a vegades sola, a vegades acompanyada.
I no sempre he sabut veure
aquell reflex de llum que ens retorna
el cel llunyà fins a nosaltres.
I aquell camí que se'ns amaga darrere quatre parets.
I un dia ho veig tot com si fos el primer cop.
Un arc que ens acull i uns colors que ens donen vida.
De cada passa en fem una nova mirada.
Som llavor, encara, dels nous horitzons que volem.
que bonic el poema i la foto .....una vegada hi vaig estar fa moolts anys al balneari orion
ResponEliminaTornar als llocs, sempre té una altra dimensió.
EliminaHi ha llocs que, per més cops que hi passem, no ens en cansaríem mai.
ResponEliminaM'agrada la sensació de descobriment de coses que ja pensaves que coneixies i veus que no, o que no del tot...
EliminaNecessitem temps per fer-nos nostres els espais on habitem.
ResponEliminaSovint més del que ens pensem...
EliminaNo és tan sols a través dels ulls del rostre que percebem el que ens envolta, sinó moltes vegades a través de la mirada del cor. Per això ens poden semblar tan diferents els mateixos indrets...
ResponEliminaL'has clavat, Montse! No sabria dir-ho millor.
EliminaLloc acollidor i potser també amè, depèn del que hi hagi darrere dels vidres.
ResponEliminaMolt bon any, cada vegada millor, Carme.
Una abraçada
Una abraçada, Olga. Aquest comentari havia quedat bloquejat periniciativa p`roòpia del blog i com que no ho sabia, no l'hr pogut publicar nio contestar fins avui.
EliminaMalgrat tot et continuo desitjany un molt bon any 2018, o el que en queda.
Una abraçada.
Com Heràclit, el riu és i no és el mateix cada cop que passa.
ResponEliminaNosaltres tampoc som els mateixos cada cop que passem.
EliminaGenial, Helena, el teu comentari!!! Gràcies!
També la conec aquesta plaça, per`o fa molts anys que no hi he estat...Realment és curiós com després de passar un munt de vegades pel mateix lloc, descobrim coses en les que mai ens havíem fixat!
ResponEliminaBon vespre.
Sempre passa i més sovint és a causa de nosaltres mateixos que no pas del lloc.
EliminaBona nit, M Roser.
Ahora con más tiempo libre también aprovecho para visitar pequeños pueblos que dejan huella en mi y trato de saber y aprender de personas que nacieron allí. Cientos de fotos me los recuerdan, gracias Carme.
ResponEliminaEs una maravilla conocer los pueblos más cercanos. Pequeños, medianos y grandes, todos me inspiran amor a la tierra. Gracias, Antonio.
EliminaAquest bell poema explica molt bé les sensacions que se senten quan gaudeixes de llocs com el que mostra la foto.
ResponEliminaM'adono que sempre descobrim coses noves, on sigui, als pobles, a la natura, en les persones i fins i tot en nosaltres mateixos. No podem baixar la guàrdia de la curiositat ni de l'amor a tot el que ens envolta.
Elimina