dimecres, 29 d’octubre del 2025

Engolasters


Ningú, no ho sap, però a cada solc d'aquest camps, han quedat escrites totes les histories viscudes en aquest indret: vora les bordes, dins de les bordes, a ple sol o sota les estrelles.  Si les llegim amb el cor,  sabrem tot allò que,  ara, ja  és invisible per als ulls.

dilluns, 27 d’octubre del 2025

Boires



Capes i capes de boira,
per llegir-hi la vida.

Sota la capa blanca, 
busco l'instant.
Sota la blava més clara
hi ha la tardor dins dels ulls.

Més enllà, si ens hi endinsem
una vellesa que tremola.
I a la fi
un futur fosc i impenetrable.


 

divendres, 24 d’octubre del 2025

Herbes

Retrobo un final d'estiu

sense gaire memòria:

Les flors torrades al sol,

les primeres boires eixutes,

els ramats sorollosos van baixant.


Cuso les vores dels prats

escric sobre el perfil de les carenes

i dibuixo les darreres olors de l'estiu.


Hi ha tanques que no tanquen res.

Les flors, rebels, 

passen d'una banda a l'altra.

dimecres, 22 d’octubre del 2025

Relats Conjunts d'octubre: costa abstracta, anònim

Costa abstracta, anònim, creat per Gallery Today

Tenia ganes de veure'l,  em va fer molta il·lusió que em truqués per proposar-m'ho.  Em va explicar, molt detalladament, el lloc de la trobada.  A la Cala Blanca, a les dues roques grosses i blanques,  que molt a la vora del penya-segat,  però ben bé dins de l'aigua,  feien com  dues petites illes.

Quan vaig arriba  a la Cala Blanca,  ho vaig trobar tot molt confús.  Tot allò que semblava tan clar a les seves explicacions,  allà, era embolicat i  difícil de concretar.  On acabava la terra i on començava el mar, no us ho sabria dir,  molt menys encara on eren les dues roques blanques com petites illes.  I la costa llunyana,  ho era de veritat o bé eren simplement  núvols o boires?  

Tot plegat em va semblar un mal presagi  i vaig marxar. Si el lloc de trobada ja no era clar, com ens havien d'anar bé les coses?

dilluns, 20 d’octubre del 2025

Núvol


Muntanyes de cotó fluix.

El gegant adormit s'ha desfet,
l'osset de peluix
ha mort abans de néixer
i ja no ens queda res.

Un núvol blanc
travessa el cel
amb parsimònia.
Potser ell ho és tot.

divendres, 17 d’octubre del 2025

Girasol


S'havia adonat que qualsevol cosa que parlés  amb la gent del seu voltant,  immediatament apareixia en forma de publicitat  al seu telèfon, al seu ordinador.  Sabia  que  a través del telèfon  el tenien localitzat a tothora.  Sabia que l'algoritme li coneixia tots els gustos i secrets. Per això,  de vacances,  va decidir prescindir del seu telèfon.  El deixava a casa,  apagat i només  l'encenia mitja horeta al vespre, per veure si algú de la família l'havia trucat  o per trucar ell als seus pares o als seus amics.

Van passejar tota la tarda sense mòbils i van parlar de moltes coses, entre elles unes eines de jardí que volien comprar i d'unes botes de muntanya que s'havien fet malbé.  A part d'altres coses de familia i personals, també van parlar dels gelats que havien oblidat de comprar al super. En engegar el telèfon, al vespre, tot  d'anuncis sobre  aquests temes, van apareixen immediatament  al seu mòbil.

No pot ser!  Si no els duien a sobre!  Els girasols...  mireu-los bé...  no hi veieu algun xip  que ens espia?



 

dimecres, 15 d’octubre del 2025

Què hi ha més enllà d'aquesta boira



Què hi ha més enllà d'aquesta boira
tan fina i subtil que res no amaga
o espessa  que no ens deixa veure res.

Hi ha el misteri,  hi ha l'oblit o bé el silenci.
La solitud humida que ens amara els ossos.
El batec amagat d'allò que ja no serà nostre.

Rere els arbres borrosos hi ha la tardor,
més enlla del riu que es difumina hi ha el mar.




 

Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre,   indescriptible amb paraules fem  (sense cap  es...