Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
dimecres, 29 d’octubre del 2025
Engolasters
Ningú, no ho sap, però a cada solc d'aquest camps, han quedat escrites totes les histories viscudes en aquest indret: vora les bordes, dins de les bordes, a ple sol o sota les estrelles. Si les llegim amb el cor, sabrem tot allò que, ara, ja és invisible per als ulls.
dilluns, 27 d’octubre del 2025
Boires
Capes i capes de boira,
per llegir-hi la vida.
Sota la capa blanca,
busco l'instant.
Sota la blava més clara
hi ha la tardor dins dels ulls.
Més enllà, si ens hi endinsem
una vellesa que tremola.
I a la fi
un futur fosc i impenetrable.
divendres, 24 d’octubre del 2025
Herbes
Retrobo un final d'estiu
sense gaire memòria:
Les flors torrades al sol,
les primeres boires eixutes,
els ramats sorollosos van baixant.
Cuso les vores dels prats
escric sobre el perfil de les carenes
i dibuixo les darreres olors de l'estiu.
Hi ha tanques que no tanquen res.
Les flors, rebels,
passen d'una banda a l'altra.
dimecres, 22 d’octubre del 2025
Relats Conjunts d'octubre: costa abstracta, anònim
Costa abstracta, anònim, creat per Gallery Today
Tenia ganes de veure'l, em va fer molta il·lusió que em truqués per proposar-m'ho. Em va explicar, molt detalladament, el lloc de la trobada. A la Cala Blanca, a les dues roques grosses i blanques, que molt a la vora del penya-segat, però ben bé dins de l'aigua, feien com dues petites illes.
Quan vaig arriba a la Cala Blanca, ho vaig trobar tot molt confús. Tot allò que semblava tan clar a les seves explicacions, allà, era embolicat i difícil de concretar. On acabava la terra i on començava el mar, no us ho sabria dir, molt menys encara on eren les dues roques blanques com petites illes. I la costa llunyana, ho era de veritat o bé eren simplement núvols o boires?
Tot plegat em va semblar un mal presagi i vaig marxar. Si el lloc de trobada ja no era clar, com ens havien d'anar bé les coses?
dilluns, 20 d’octubre del 2025
Núvol
Muntanyes de cotó fluix.
El gegant adormit s'ha desfet,
l'osset de peluix
ha mort abans de néixer
i ja no ens queda res.
Un núvol blanc
travessa el cel
amb parsimònia.
Potser ell ho és tot.
divendres, 17 d’octubre del 2025
Girasol
S'havia adonat que qualsevol cosa que parlés amb la gent del seu voltant, immediatament apareixia en forma de publicitat al seu telèfon, al seu ordinador. Sabia que a través del telèfon el tenien localitzat a tothora. Sabia que l'algoritme li coneixia tots els gustos i secrets. Per això, de vacances, va decidir prescindir del seu telèfon. El deixava a casa, apagat i només l'encenia mitja horeta al vespre, per veure si algú de la família l'havia trucat o per trucar ell als seus pares o als seus amics.
Van passejar tota la tarda sense mòbils i van parlar de moltes coses, entre elles unes eines de jardí que volien comprar i d'unes botes de muntanya que s'havien fet malbé. A part d'altres coses de familia i personals, també van parlar dels gelats que havien oblidat de comprar al super. En engegar el telèfon, al vespre, tot d'anuncis sobre aquests temes, van apareixen immediatament al seu mòbil.
No pot ser! Si no els duien a sobre! Els girasols... mireu-los bé... no hi veieu algun xip que ens espia?
dimecres, 15 d’octubre del 2025
Què hi ha més enllà d'aquesta boira
Què hi ha més enllà d'aquesta boira
tan fina i subtil que res no amaga
o espessa que no ens deixa veure res.
Hi ha el misteri, hi ha l'oblit o bé el silenci.
La solitud humida que ens amara els ossos.
El batec amagat d'allò que ja no serà nostre.
Rere els arbres borrosos hi ha la tardor,
més enlla del riu que es difumina hi ha el mar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre, indescriptible amb paraules fem (sense cap es...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...

