Indrets

Hi ha aquells indrets, ben endins,

coneguts i desconeguts alhora.

Coneguts perquè sé que hi són 

i com arribar-hi.

Desconeguts, perquè sempre 

amaguen més i més misteris.

Hi ha aquells indrets, ben endins

on només hi arribo en somnis.

Vinyes sobre la tàpia i l'herba seca

S'han assecat totes les herbes

i no hi ha camí.

Malgrat tot, camino descalça.

El so de les passes 

i el color de l'herba 

em fan oblidar

d'aquella frescor perduda.

Camino 

dins dels ocres més suaus

i el verd encara em crida.

Arbre de ganxet a Castellnou de Seana i 17 anys de blog

Hi ha arbres que tenen fruits estranys, inusuals i ben bonics. No es poden menjar, però alegren la vista i la vida. Imagino la il·lusió  i  la diversió de tota la gent que han fet aquests treballs.  En aquest poble del  Pla d'Urgell fins i tot havien tancat  al públic una zona de pàrquing per a poder lluir millor les seves figures fetes de ganxet. 

Un blog no és pas un arbre, però d'una manera o altra també m'ha donat fruits.  En disset anys,  hi ha hagut  èpoques molt diferents,  intenses, divertides, importants,  cansades,  de fluixera,  però  sempre  hi ha hagut amics,  companys de viatge,  i còmplices de moltes coses.  Hem arreplegat una bona colla de llibres,  dels uns o dels altres o de tots plegats. I unes amistats que  ja es queden amb nosaltes per sempre.

L'arbre de la imatge té molts fruits treballats per molta gent.  El meu blog encara en té més: incontables. Moltes gràcies per ser-hi, amics i  per continuar venint per aquí. 

Cirerer

Promeses rodones i verdes  de cireres ben vermelles, ben aviat.

Prunera de fulla morada

Qui pogués jeure sota la prunera mentre cauen les flors!

I rebre la pluja de pètals, en la quietud i el silenci.

Deixant que es cobrís el cap i el cos d'aquesta càlida neu rosada.

Com fondre'm i confondre'm amb la terra i els arbres.

Velles finestres

Un dibuix de la foto de: JUANJO Racons de Palou dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La finestra està tancada,

encara que la buguenvíl·lia 

floreix més que mai

i el verd i el vermell 

s'empaiten, alegres,  per la façana.

Jo no els veig, 

i això no impedeix 

que pètals i fulles

siguin tan reals,

tan reals com jo mateixa.

Racons

M'enduc el roig.

Celebro els arbres,

però m'enduc el roig.

Admiro l'ermita

i encara m'enduc el roig.

Contemplo el cedre

i sempre m'enduc el roig.

Magraner del japó

m'enduc el teu roig

sense prendre'n ni una engruna.