Un lloc de pau

Com ha de ser viure en un lloc de pau com aquest?  

Apartat del poble, en plena muntanya...

Quan hi passo, m'hi quedaria. Em vaig mirar tota la casa pels quatre costats, ja que el camí la vorejava i m'ho posava ben fàcil. Era habitada, no pas d'estiuejants, sinó de gent de la terra.

Qui sap si en alguna altra vida o en alguna altra dimensió, devia viure en un lloc així, que el cor se m'hi enganxa tan fort que no en marxaria. En qualsevol cas, tot i no creure en cap altra vida ni en cap més enllà, penso que segur que hi devia ser ben feliç.

Aments d'avellaner

Miro el color del paisatge  d'hivern, i aquestes flors d'avellaner no se'n desdiuen pas, sembla que el copien tan exactament com saben, alegrement han pres una mica del torrat suau dels prats,  el color  pàlid de les branques dels arbres despullats, de les fulles seques caigudes, de les parets de pedra.

Discretament ballen amb una mica de vent, ara que poden fer-ho. 

Tot és efímer, però les avellanes sortiran quan sigui estiu.

Sembla que ja tot em sigui igual, que ja res no importi. Res més que mirar com tremolen amb el vent i pensar com s'ho faran per convertir aquest ament llarg i lleuger en avellanes plenes i rodones. 

Lliris de neu

Lliris de neu - Galanthus plicatus o Galanthus nivalis

De pètals blancs

petits i caganius

neven els prats.

No han tingut neu

ni aigua de la pluja.

Resilients.

La Fosca

S'han adormit el mar i les onades.

L'horitzó es fa fugisser i imprecís.

I jo camino per la sorra 

que m'omple les sabates

i no em vull adormir.

Busco les ombres, els racons,

els pins diminuts que surten de la roca, 

les clarors i els reflexos.

El blau més gris i el gris més blau.

I el silenci, temut i enyorat a parts iguals.

Pont d'en Gatus

A vegades la terra és molt dura

i l'aigua que hauria de baixar

és tan escassa....

però malgrat tot hi ha la bellesa de les roques

i del pont que resisteix els segles.

Haurem de ballar la dansa de la pluja.

El repte de les 4 paraules : tinta, deliciós, branca, amor.

Va ser deliciós aquell matí d'estiu

quan asseguts sota d'un arbre

vam construir tot un futur  

només amb les paraules.

A la branca més alta, un niu de merles.

A sota, un amor, sense signatures de tinta.

......................................................................................Carme

Sovint gastem massa tinta
buscant un amor generós,
però no sempre és a la branca més alta
el fruit més deliciós.

.........................................................................................McAbeu

Escric amb tinta d'argelaga, 

de color groc potent, 

per a que m'escoltis, amor, 

des de la branca on t'has refugiat. 

O amb color ginesta, que és més deliciós.

.....................................................................................Xavier

Niporepte de Relats en català

Seguint l'Helena

Sota del gebre

els éssers vius hibernem.

Serem abrils.

.................................................................carme

Quan tots florim
i les tardes s'allarguin
serem abrils.

.....................................................................xavier