Pou al Ventalló

Hi ha un pou amagat

entre el sol i l'ombra.

Escletxes de llum

me l'ornen de perles.

Des del fons del pou

puja l'aigua clara.

I de dins, endins

l'aliment de l'ànima.

Nadales

 

Lytras Nikiforos (1832-1904) - Nadales

- Al vint-i-sis de desembre, fum, fum, fum...

- Que no, nano, que canvies la lletra és  vint-i-cinc,  Nadal és vint-i-cinc!

- I què?  Avui és vint-i-sis.  Al vint-i-sis de desembre fum, fum, fum...

- Li donaria un clatellot,  però no serviria de res...  cridaré més que ell:  AL VINT-I-CIIIIIIINC DE DESEMBRE , FUUUUM, FUUUUM, FUUUUM...

- Ja pots cridar, ja, que demà si tornem a cantar ho cantaré amb vint-i-set... 

- Ets un carallot, però cantes bé.

Bon Nadal

Arbre i calendari d'Advent ben avinguts

Obrim amb il·lusió les darreres capsetes del calendari d'Advent.

Us desitjo que les millors sorpreses i  llaminadures siguin 

pau,  felicitat  i...

UN BON NADAL PER A TOTHOM

Entrada

S'asseia a la petita entradeta  a  badar i a mirar el moviment de la plaça.  Era un poble tranquil i  els moviments eren bastant limitats.  Però li agradava veure passar la gent i fins i tot escoltar els bocins de conversa que caçava al vol.

Escoltant a la gent,  no només des d'allà, sinó a tot arreu on anava, tot adonant-se dels tics culturals que tenim, dels prejudicis, dels papers  adjudicats  a uns i altres, als homes, a les dones, va entendre d'on li sortia, de sobte, aquella mena de por,  tan difosa, tan poc urgent, tan  suau fins i tot, però tant potent com per bloquejar algunes decisions importants.  

Pensava que no havia tingut mai gaires pors que no fossin perills reals.  Una vegada la va mossegar un gos i sí, en veure l'atac real va tenir por, esclar. Però si no hi havia un motiu real, ella no tenia gaires pors. També li feien por les serps,  però per sort no hi havia de conviure gaire  amb aquests animalons.  Però aquesta por era una altra, era una por de ser, de fer, de dir  o de no ser o de no fer o de no dir,  una por apresa des d'abans de nèixer. Des que la divisió cel·lular de l'embrió, la va fer femella.  Vigila què fas, vigila què dius!   

Tot just estava a la meitat de la seva vida,  però va veure que això havia de canviar.  I com més aviat millor,  que tenia pressa.

Núvol

Tremola el núvol a dins de l'aigua.

Pel cel viatja pausadament i majestuós.

Jo soc un núvol  de dues cares

amb plenitud i serenor

i un tremolor, imprecís,  endins

que sempre m'acompanya.

Silueta

L'Imma havia nascut en un poble bonic i envoltat de masies i terres  de conreu que li feien d'embolcall. Segur que s'hi hauria sentit molt bé,  arrelant i fent-se una més dels veïns que formaven aquesta comunitat.

Però això no va passar, perquè la vida (o els seus pares) la van portar a destinacions diferents, tantes, en tan pocs anys que per una part se sentia una mica desarrelada i forastera arreu, però com a contrapartida,  a tot arreu del seu país se sent a casa, sense distingir gaire un lloc d'un altre:  a les ciutats, al camp,  a les serralades boscoses,  a la muntanya. 

Quan viatja pel seu país i admira la seva bellesa tan variada, sempre pensa:  aquí  hi podria viure  o aquí  m'agradaria viure-hi. 

Però el seu objectiu  més concret, és tornar al seu poble i conèixer més a fons la seva gent. 

En recorda bé els colors, la silueta, però li manquen els detalls.

Dins i fora

A vegades és útil esborrar els límits,

potser dins i fora no són contraris 

ni estan tan separats.

Ni dalt i baix

ni petit i gran

ni dreta i esquerra

ni blanc ni negre,

tot és en tot,

com el ying i el yang.