Una mirada per estrenar

Una foto de la Núria Rello Rosanas

Qui pogués, ni que fos per breus instants,

mirar amb els seus ulls,

pensar amb la seva ment

sempre tan sorprenent.

Dibuixa balenes amb ales,

i diu "aquesta balena sembla un ocell"

dibuixa peixos amb potes i diu

"és que aquest peix té potes".

I juga amb éssers invisibles

que m'ensenya amb les manetes obertes.

"Mira, un elefant molt petitó".

Ai!  qui pogués veure un elefant tant petitó!

I posat en forma d'Acròstic:

Ja voldria jo...

Obrir els ulls i les mans com els obres tu.

Anar tan lluny amb la imaginació.

Navegar pels teus mars i els teus cels... i

Amarar-me dels teus jocs i dels teus pensaments.

Devesa de Cervià de Ter

Submergida a la devesa.

Núvols blancs de branques d'hivern

fins l'horitzó.

Núvols blancs del cel

baixen a rebre'ls.

El camí i el riu 

s'acompanyen 

serpentejant.

El sol dibuixa pijames de ratlles 

sobre les fulles caigudes.

I jo i el silenci

On dormen les barques?

D'una foto de l'Instagram de la @consolrossinyol

Hi ha boira a l'horitzó

i tot sembla gris.

Però m'espero a la platja,

allà on dormen les barques.

Potser, de nou,  ens trobarem i

agafarem la barca vermella de la il·lusió

acompanyats de la blanca de la pau i la calma.

O qui sap si haurem, finalment, d'agafar la negra,

la de la lluita final, la de la no rendició.

Arbre dels desitjos

En diferents llocs i diferents ciutats d'aquell país,  s'hi posaven en un temps determinat de l'any,  els arbres dels desitjos. Es tractava que tothom escrigués el seu desig, el pengés a l'arbre, tot  aprofitant  el temps de les il·lusions i es pensessin que així els desitjos es complirien.  Però,  malgrat la bellesa dels llocs  i la calidesa de les llums,  els desitjos gairebé mai no es complien.  

Una vegada, quan ja la vida s'havia tornat insostenible, quan la represió  i l'expoli constant dels ocupants mantinguda anys i segles,  es reforçava dia a dia,  només hi havia a la ment de les persones un sol desig.  

Quan tothom  va escriure'l  igual, amb les seves velles i belles nou lletres i tothom va caminar en la mateixa direcció, aquell desig es va complir.  

Lletres i fils de febrer: Acròstic

Ciclamen

Com un regal que ens duu l'hivern

Inquiets i regirats els pètals

Creixen i alegren la petita selva.

La primavera deixa missatges

A cada més de l'any, un senyal.

Mimoses, ciclamens i ametllers a l'hivern

Els geranis i les hortènsies a l'estiu.

No oblida la tardor: crisantems i pensaments ens la recorden.

 

Flors d'avellaner

Flors masculines, en aments, d'avellaner

Si fossis un element series l'aire, 

tan impalpable, tan impresindible, tan present.

Si fossis un arbre series un avellaner

amb la seva ombra sobre els camins a l'estiu

i els seus fruits saborosos. I els aments fidels 

tot l'hivern, esperant la primavera per fecundar

les altres flors, xiques, vermelles i amagades.

Si fossis un animal series un esquirol

àgil i ràpid i lleuger.  Reservat i prudent.

Agradable als ulls que el volen mirar

i estimat per tothom que el sap veure.

Dibuixant o no…

A vegades em dibuixo bé,

m'explico amb mots de línia fina

i colors que s'acosten a la realitat.

I comparteixo pètals i  branquillons  recargolats.

Desitjant que faci un tot entenedor i harmònic

A vegades oblido detalls, vaig directe

a les tiges que sostenen, als estams i als pistils

a les clarors i les ombres...

Però res no canvia:  

una flor és una flor i una fulla és una fulla.