Perquè alguna cosa sempre es perd...

Perquè alguna cosa sempre es perd...

Helena Bonals

Perquè alguna cosa sempre es perd...

ens podem quedar amb la pèrdua

per no continuar en l'intent i perdre més i més.

Acceptar-la, fer-ne el dol o no fer-lo

i anar per un altre camí, diferent.

Perquè alguna cosa sempre es perd

podem evitar el risc per sempre

i deixar enrere convencionalismes

maneres de fer quasi obligades

i inventar-nos la vida de nou

a la nostra manera. 

Perquè alguna cosa sempre es perd

també podem revoltar-nos

i perdut per perdut, continuar buscant,

buscant, fins que aquell dia, 

quan potser ja no hi creiem gaire,

ens amara endins una plenitud desconeguda.

I el cos, ja no és el cos, 

no és començament ni final

ni existeixen límits que ens separin.

En la plenitud, sempre, tot és ànima.

Jardinera

De les parets despintades en farem mapes, 

De les fustes clivellades i reseques, jardins.

I deixarem que la vida pugui viure-hi, endins.

Ca n'Alzamora de Rubí: Enamorada de les masies

Hi ha serenor en la teva mirada,

malgrat que res no és tan simple com sembla.

Ni la bellesa dels teus ulls 

ni la feina que s'ha bellugat  dintre teu.

Reposo en tu i en la calma que ofereixes.

Calla el soroll exterior, en contemplar-te.

Relats conjunts juny: La torre de Babel

Jenő Benedek, 2000, The Tower of Babel

Tants projectes abandonats per manca d'entesa!

No ens calen gaires llengües per confondre’ns.

Amb la nostra en tenim prou i ens confonem tots sols:

només cal utilitzar els mots per dir allò que no volem dir, 

només cal fer veure que tenen significats nous i diferents, 

només cal fer creure que hi ha pau mentre continua la guerra.

I la confusió i l'abandonament ens acompanyen. 

Llampaies

Dels mil embats contra la solitud

n'acaba vençuda, a cops, la llibertat.

Seguir camins marcats sense excepció.

Aïllar-nos massa per viure a la nostra manera.

Trobar el sempre amagat camí del mig.

Tautograma. Fil nº 6

 

Mentre movien màquines malmeses,

miraven mobles manipulats.

Morien monstres massegats,

mestres maleïts, mans maldestres.

Mentre minvaven misèries menudes,

mil marrecs mudats modelaven miratges,

menjaven maduixes marinades, madalenes...

Marxàvem mig marejats.

Murmuràvem molts mots mesurats

Moríem moments, mai merescuts. 

Carrer Tancat

Un carrer tancat.

Una porta oberta.

Un cancell de llum.

Un silenci de pau.

Una esperança que somriu.

Una joia que celebra l'instant.