Llampaies
Dels mil embats contra la solitud
n'acaba vençuda, a cops, la llibertat.
Seguir camins marcats sense excepció.
Aïllar-nos massa per viure a la nostra manera.
Trobar el sempre amagat camí del mig.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Viure (i sobreviure) a la nostra manera.
ResponEliminaPer trobar el camí del mig a vegades cal recórrer els dels costats?
Segurament que sí, no t'ho sabria dir.
EliminaForster deia que el camí del mig es troba en moviment d’un costat a l’altre. Seria entre la tesi i l’antítesi, la síntesi.
ResponEliminaEntre “Seguir camins marcats sense excepció, i “aïllar-nos massa per viure a la nostra manera”, rauria el terme mig.
Que lluitar contra la solitud fa perdre llibertat és una reflexió molt bona. De fet el trobo genial, el teu poema. Quan pugui te’l publico a “Una cosa molt gran en una de molt petita”, amb tots aquests comentaris!
Lluitar contra la solitud pot tenir diferents lectures. Una de més personal i familiar, una altra més d'amics propers i una altra de més social d'amics i coneguts en general. En alguns aspectes el camí del mig, pot ser en algunes ocasions apostar per la companyia i en altres ocasions apostar per la llibertat de fer la teva, com més proper i més íntim és l'espai que parlem, més difícil és trobar aquestes dues possibilitats. Sovint sembla que quan n'has triat una és a totes sense possibilitats de maniobra.
EliminaGràcies, Helena! És un tema que tinc molt pensat i molt viscut, fins i tot per l'experiència vital del meu pare, que ja en aquell temps em va fer rumiar molt, ara soc jo que m faig el plantejament.
Una abraçada.
Trobar el camí del mig podria ser com trobar una agulla en un paller. Quan ja t'has trobat en un aïllament forçat, després de fer moltes reflexions, penses que no s'hi està gens malament. Tot i que no descarto la possibilitat de seguir cercant l'agulla.
ResponEliminaBona tarda, plujosa.
Aferradetes, nina.
Cadascú, ha de cercar allò que li manca... potser sí, que malgrat tot, malgrat que ens agradi la solitud, hem de buscar companyia en la mesura que sigui, petita o gran i també que malgrat que ens agradi la companyia, hem de buscar la llibertat en la mesura que sigui... l'agulla en un paller, una imatge perfecta per aquest tema.
EliminaGràcies, Paula, aferradetes...
No tothom lluita contra la solitut, fins i tot de vegades ens permet ser més lliures
ResponEliminaI no cal seguir camins marcats, de vegades és bo agafar alguna dressera, si volem aconseguir la llibertat!!!
Bon diumenge, Carme.
Precisament, aquesta contraposició entre companyia i llibertat és el quid de la qüestió...
EliminaBon diumenge, MRoser!