Hi ha serenor en la teva mirada,
malgrat que res no és tan simple com sembla.
Ni la bellesa dels teus ulls
ni la feina que s'ha bellugat dintre teu.
Reposo en tu i en la calma que ofereixes.
Calla el soroll exterior, en contemplar-te.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
S'esfilagarsa la tarda d'un dia plàcidament gris. Entre la roba i la cuina, els fulls de llibre i l'enjogassament de les pa...
Quina façana més maca, sí que dóna pau.
ResponEliminaNo em sabria gens de greu perdre-m'hi.
Aferradetes, Carme.
És una masia que ara ha quedat atrapada pels carrers de Rubí, però que per sort han sabut conservar i cuidar-la molt bé.
EliminaAferradetes, Paula.
És casa.
ResponEliminaTotalment!
EliminaPreciosa aquesta masía. a més, molt ben cuidada...Segur que els eus estadants estimen la terra i gaudeixen de la pau que els proporciona l'indret...M'imagino asseguda al banc del costat de la porta contemplant la posta de sol, les estrelles, o aquests dies la lluna plena!!!
ResponEliminaBona revetlla, Carme.
Sí! La tenen preciosa de ben cuidada. Gràcies M Roser! Bon cap de setmana!
EliminaQue maca, aquesta masia. I sí que transmet serenor, pau... un lloc on descansar sense pensar en el rellotge.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
M'encanta! Amb finestrals gòtics i tot.
EliminaUna abraçada Núria!
No sé què és més maco, la masia o el teu poema!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina