Cinquè i últim dia

Una de les places moltes places més perjudicades a l'1 d'Octubre.

Recordatori de pistes anteriors:
Té molta aigua, (fins i tot al nom).
Pertany al Gironès.
Molt a prop de la ciutat de Girona

Tenir el Cadí com a teló de fons cada dia i cada capvespre i cada nit i cada matinada, amb els seus colors canviants, deu ser una meravella...

Quart dia

Aquesta és la plaça que heu vist moltes vegades, en molts vídeos, però amb menys tranquil·litat que la d'aquest dia de la foto. I amb molt més de mal rotllo per part d'alguns.

Ja sabem que és al Gironès i com us deia el primer dia molt a la vora d'una ciutat, que és Girona.

Del segon poble... No només és l'església la que té un fons incomparable, sinó tot el poble.
El reconeixeu?

Tercer dia: potser endevinareu les comarques, avui.

Aquest carreró tan bonic que està acompanyat de xipressos, en porta fins al cementiri.
I aquest poble pertany a una comarca gironina. 

Aquesta església dedicada a Santa Coloma, si la mirem des de l'altre costat, té al darrere un fons impressionant i magnífic de muntanya. I aquest poble pertany a una de les comarques del nord del país.

Segon dia ... endevinant dos poblets de dues comarques diferents

El primer és un poble que s'ha fet famós en els últims anys,  perquè hem vist molts vídeos on surt la seva plaça.

El segon no... guarda gelosament la seva situació geogràfica i el coneixen principalment els amants de la muntanya.

El meu joc de finals d'agost

Joc de finals d'agost, d'endevinar pobles.
Durarà 5 dies, des d'avui, dillun fins divendres. Cada dia una fotografia més i una pista més.

Aquest any, us presento dos pobles petits, de dues comarques ben diferents.
Crec que encara que siguin pobles  petits són fàcils, perquè al llarg de les pistes i les fotos veureu algunes coses molt i molt característiques.

Les dues primeres fotos, les de sobre l'escrit, són d'un poble que encara que és molt proper a una àrea urbana, té molts camps de cultius i des de sempre ha tingut molta aigua. Hi passen uns quants rierols i té moltes fonts i aigua subterrània.

Les dues fotos de baix són d'un poble de muntanya. Més petit que l'anterior, té dos nuclis diferenciats. Un bon lloc de partida per a fer excursions fantàstiques.

Podeu fer les vostres propostes o preguntes  als comentaris que estaran en mode moderació, aquests dies.

Cada dia posaré una foto nova i alguna pista, que la puc inventar jo o bé  us puc respondre les que em pregunteu als comentaris.

Abside i balcó

Serinyà (Pla de l'Estany)

Havia de menester moltes més paraules per arrenglerar i per explicar el veritable efecte que em va fer aquest contrast, entre l'àbside i el balcó tronat. Una simple llista va desfermar les meves ganes contingudes d'utilitzar mots poc freqüents. A ulls clucs em vaig llençar a la feina. Em semblava esborronador comparar les històries de l'un i de l'altre reculant en el temps. Potser m'estimo més deixar que l"efecte que us faci a vosaltres sigui ben bé vostre sense interferències. Reposeu l'esguard en la imatge i deixeu-vos portar per un viatge en el temps, en uns minuts, passant via, segles enrere. Després acluqueu els ulls i deixeu surar la vostra imaginació vora aquesta balcó, vora aquesta esglèsia. Potser podreu veure que rere la barana rovellada hi ha un infant esporret i amb roba massa baldera, que estossega, refredat; podreu veure gent de tots els temps, com ara aquell noi que sense els estris adients prova  de trencar el glaç lluent acumulat a la plaça. Aquella mare que sense plànyer esforços ni arronsar-se, només es refia d'ella mateixa per a poder treballar i tenir cura dels seus fills i amb orgull llesca el pa a l'hora d'esmorzar, sabent que ha reeixit un dia nmés. O potser el pagès atrafegat i coratjós carregant seus sacs massa feixucs. 

I després enfileu la mirada ben amunt, fins als estels, i respireu per tornar al nostre temps... espero que no us sàpiga greu que m'hagi esbravat i que us hagi encomanat la meva visió. No us he posat pas cap parany, simplement he anat de dret, sense entrebancs ni res que em fes nosa, cap al rengle de paraules de l'Helena. N'he emprat tantes com he pogut, fent-les degotar tan sovint com he sabut en aquest text. 

Conjurador de Serrallonga

Un conjurador o comunidor és una petita edificació quadrada oberta als quatre vents. Eren edificacions que servien per conjurar el mal temps, per allunyar les tempestes, les pedregades i les malvestats del clima. Tot i que el seu origen és molt antic i pagà, el catolicisme, en alguns llocs va recollir aquesta tradició i aleshores era el capella que feia el "conjur" contr el mal temps o potser a favor del bon temps, de la pluja necessària i que no fes mal, també.

Casualment un dia d'aquest mes  d'agost vam anar a visitar Porqueres al costat del llac de Banyoles i vam veure un edifici d'aquests, just al costat de l'esglèsia, però sense cap explicació i no vam saber què representava. (El veureu a la darrera foto de l'enllaç que he posat) Uns dies més tard vam anar a Serrallonga, al Vallespir. I vam veure aquest de les fotos, preciós, dalt d'un turó, amb molt bona vista i amb les explicacions necessàries per saber què era i entendre com anava tot plegat.

Les finestres als quatre vents permetien dirigir-se al costat d'on venia el perill que fos.

Ara, és una talaia on fa de bon mirar... quin paisatge més bonic!

Llàstima que els núvols d'aquest dia no ens van permetre veure el Canigó.

També és ben a prop de l'esglèsia.