Abside i balcó

Serinyà (Pla de l'Estany)

Havia de menester moltes més paraules per arrenglerar i per explicar el veritable efecte que em va fer aquest contrast, entre l'àbside i el balcó tronat. Una simple llista va desfermar les meves ganes contingudes d'utilitzar mots poc freqüents. A ulls clucs em vaig llençar a la feina. Em semblava esborronador comparar les històries de l'un i de l'altre reculant en el temps. Potser m'estimo més deixar que l"efecte que us faci a vosaltres sigui ben bé vostre sense interferències. Reposeu l'esguard en la imatge i deixeu-vos portar per un viatge en el temps, en uns minuts, passant via, segles enrere. Després acluqueu els ulls i deixeu surar la vostra imaginació vora aquesta balcó, vora aquesta esglèsia. Potser podreu veure que rere la barana rovellada hi ha un infant esporret i amb roba massa baldera, que estossega, refredat; podreu veure gent de tots els temps, com ara aquell noi que sense els estris adients prova  de trencar el glaç lluent acumulat a la plaça. Aquella mare que sense plànyer esforços ni arronsar-se, només es refia d'ella mateixa per a poder treballar i tenir cura dels seus fills i amb orgull llesca el pa a l'hora d'esmorzar, sabent que ha reeixit un dia nmés. O potser el pagès atrafegat i coratjós carregant seus sacs massa feixucs. 

I després enfileu la mirada ben amunt, fins als estels, i respireu per tornar al nostre temps... espero que no us sàpiga greu que m'hagi esbravat i que us hagi encomanat la meva visió. No us he posat pas cap parany, simplement he anat de dret, sense entrebancs ni res que em fes nosa, cap al rengle de paraules de l'Helena. N'he emprat tantes com he pogut, fent-les degotar tan sovint com he sabut en aquest text.