La cançó de les troanes

Hem hagut d'esperar que fos "entrat l'estiu" per a poder fer les fotos de la troanes florides, però per fi, tenim la cançó acabada, i el vídeo muntat.

La cançó ve d'aquí. En Xavier Pujol ha fet la música i també hi ha posat la veu. Jo he intentat muntar-ho i coordinar imatges, text i veu... a veure...

Hores i moments

A la torre del rellotge de Palau-sator

Ens cal aprendre a ser com un rellotge de sol, i comptar només hores serenes.

Tardor de paper a Calonge

Serà tardor quan sigui l'hora, 
per més que posis fulles vermelles a la teva finestra.
Serà tardor i serà una tardor nova i brillant dels seus colors
i no pas desgastada com aquesta.
Posa una torratxa d'estiu a la teva finestra 
i els pètals vius seran els teus missatges.

Finestra gòtica i llençols a Calonge

Aquesta finestra em feia sentir que la vida és plena de dualitats i elements contraposats.
No la vaig deixar escapar. Dualitats imprescindibles i necessàries.
Quines hi afegiríeu vosaltres?

La finestra gòtica i el llençol que s'aireja.
L'art i la vida.
La seriositat i el somriure.
El pensament i els sentits.
L'ordre i el desordre.
La calma i el desconcert.
Durable i efímer...

Finestres A Sant Julià de Vilatorta

Tan iguals i tan diferents...

El teu món és brillant de colors
i el teu interior ben protegit.
Les teves expressions austeres.

L'altre món és certament pàlid, o ella li  veu,
i la força li surt de dins sense gaires filtres.
Les seves paraules sempre tenen colors diferents.

La seva proximitat i veïnatge
les embelleix i les fa més riques.

Una porta a La Floresta de Les Garrigues

Escriuré una carta amb pètals en lloc de lletres.
Cada flor serà una frase. 
I els rams i els gerros 
explicaran els pensaments que m'omplen.
Amb un paper nou.
I colors liles i grocs.
I un timbre per si fa falta un avís.
Serà una carta a dos batents
per obrir-me de bat a bat.

Som-hi tots!

Estem tan enfeinats carretejant prohibicions que no ens queden ni mans ni ànima per a fer res més... 

Se l'enduia, la volia dur ben lluny, volia treure-la del davant, volia demostrar que si ens ho proposem podem tenir via lliure. 

Però la realitat es feia tossudament difícil. I havia quedat atrapat dins d'un cercle vermell, on tot cremava i on no hi havia cap forat de sortida.

Va  cridar demanant ajuda ... ei! Això pesa massa per un home sol. Som-hi!

.........................................................................................................................


Trobareu els enllaços de les participacions a l'entrada anterior