- Que no, he dit que no i prou! Foteu el camp!
- Però, perdoni... no voldrà pas que després del viatge fins aquí dalt tan costós, ens n'anem amb les mans buides.
- Doncs sí senyor, vull això precisament que marxeu, i ràpidament, però no pas amb les mans buides. Vull que marxeu amb les mans tan plenes com heu vingut, vull que us endugueu totes les porqueries que heu portat. Tot!
- Oh! clar que sí, senyor ermità que ens ho endurem, no voldrà pas que li regalem el nostre material. Però és que havíem vingut aquí per a fer-li una entrevista i un reportatge sobre la seva vida d'ermità i vosté ens fa marxar sense haver fet la feina.
- Això que vosaltres preteníeu fer i que jo no us permetré de cap manera no és ni una entrevista ni un reportatge sobre la meva vida, és un muntatge mentider de cap a peus, utilitzant la meva persona per explicar el que us dona la gana a vosaltres. Maneu, ara mateix, als vostres homes que recullin tota aquesta porqueria.
- Senyor ermità, no s'ho prengui així, la televisió és com és i és entreteniment i les coses s'han de fer bé i que facin patxoca i que impressionin un mica a la gent i....
- I que tot sigui mentida, a vosaltres, us és igual?
- No és mentida, senyor, vostè és vostè i vostè viu aquí i això és veritat.
- Si l'única veritat que quedarà totalment confosa i amagada per la gruixuda capa de mentida que hi posareu a sobre.
- Perdoni, senyor, però vostè és ermità i no pas periodista i vostè no sap res de com s'ha de fer la meva feina.
- Escolti'm bé, perquè és l'última vegada que em dirigeixo a vosté i si no marxa, començaré a destruir el seu preuat material. Jo també soc periodista, era periodista i precisament sé molt bé com s'hauria de fer la seva feina d'una manera clara i honesta, també sé que cada dia és més difícil fer-la bé. Vaig ser un bon periodista fins que vaig poder i quan no vaig poder, vaig plegar, vaig venir a la muntanya i ara mateix soc un bon ermità i no deixaré que una colla d'ineptes em facin deixar de ser-ho. Foteu el camp d'una vegada!!!!
Amb un pedrot amenaçador a les mans, va acomiadar ràpidament els periodistes, els càmeres, el figurants, i fins i tot l'altar de plàstic daurat que havien pujat fins allà per simular alguns rituals que haurien quedat molt exòtics i esotèrics.
El reportatge, però el van fer igual: anava sobre un ermità violent que s'havia tornat boig i amenaçava sense cap motiu, a qualsevol que arribava, amb un roc dels més grossos que podia agafar.
