Flors de feltre

Als casals de casa l'àvia, aquest any, hem estat una mica ganduls de treballs manuals, àvia i nets. Només n'hem fet un dia en tota la setmana, però cal dir que les flors, (que s'utilitzaran per a decorar un regal) han quedat precioses. A dalt les d'en Jan. A baix les d'en Guillem.

Canals de Banyoles

Claror arrissada,

lluïssor d'aigua,

dins dels teus ulls.

No cal passar,

sempre, entre la fosca

Per veure el blau

Flueixes bell

Vora la meva porta.

I no t'abasto.

Al capvespre

Al capvespre de la vida, 
també la llum es fa més bella i daurada
i l'ànima s'hi gronxa lentament.
Claror efímera, 
que contemplo sense recances,
i m'il·lumina les mans i el cor.
Vindrà la nit 
no sé si serà massa d'hora o massa tard.
Però prendré la barca
del viatge cap al no res
amb els ulls plens de tanta vida compartida.

Buguenvíl·lea a la Bonanova

- Tu saps on hem d'anar?
- Sí, és al carrer Calatrava, saps quin és?
. Sí ho sé i el número, que el saps?
- No el recordo, però no té pèrdua.  És l'única buguenvíl·lea del carrer que té una caseta amagada, en lloc de ser una casa que té una buguenvíl·lea a la façana.


De passejades solitàries
sovint, jo me'n sento escassa.
Sempre trobo més tresors
en silenci que amb paraules.

Relats d'estiu de la Carme

La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol

Primera participació als Relats de la Carme:  Relat en imatge de Xavier Pujol

Tornen els Relats d'Estiu de la Carme.
Imatge presa a la platja de Sant Pere Pescador, vora la desembocadura del Fluvià.
Què us suggereix aquesta foto?

"Àngel caigut, principi de foc,

magrana oberta.

Tot això ets tu per a mi

jo n'estic certa."

Alenar, Maria del Mar Bonet

Àngel caigut

Àngel volador ran de les aigües
ales desplegades, lliscant àgilment
cercant el salt, el gir, la filigrana.
Ets el senyor del teu món inaccessible.

Has baixat finalment, de peus a terra
arrossegant les ales, no pas vençudes
sinó properes, amb la bellesa incerta
de qui ha perdut l'alçada del vol.

Els meus peus i els teus peus damunt la sorra
deixant petjades paralel·les per saber el camí,
seguint-nos les passes, compartint els instants.
Tornarem a volar damunt de l'aigua
tornarem a ser vent i sorra i mar.

"Que jo t'he de mester a prop

per jugar amb els teus cabells."

Alenar, Maria del Mar Bonet

1.- Relat en imatges d'en Xavier Pujol, aquí mateix, al post

2.- Joan Gasull: Arrencar el vol
3.- Elfreelang: Enlairar-se
4.- Assumpta:  Tot a punt
5.- XeXu: Ícar
6.- McAbeu: Campanya conscienciadora
7.- Novesflors: Àngel caigut
8.- Teresa Ribera: Àngel blau
9.- Laura T Marcel: L'àguila negra
10.- Cantireta: Xarxes (esgarriades)

ANYS LLUM de James Salter

Per llegir, abans que ens caiguin les dents....

Ser lliure, només és per qui està disposat a arriscar-ho tot.
I encara pot perdre. Però què ens queda, si no?

No és un camí

Esquerda a Martís de Baix, al Pla de l'Estany

Sembla un camí, però no ho és. És el resultat d'algun esfondrament segurament sobtat i traumàtic. És bella la composició de cada cosa, arbres i murs, arbusts i lianes, pedres i heures, molses i fulles seques. Tot plegat ha embellit sense dubtes aquest espai, fent-lo amable en el temps. Però ens hi endinsem i tot esdevé naturalment inquietant. Esquerdes i forats profunds ens sotgen, de tots costats. Al final un mur tan alt com les parets laterals que ens han acompanyat. Sembla un camí, però no va enlloc. Amb la inquietud arrapada a la pell refem les nostres passes tot sentint una recança desconeguda. 

Sí, és una descoberta, un instant intens, un coneixement nou que hem guanyat, però no va enlloc. Deixa'm que ho guardi en el record, deixa'm que en tingui una imatge, deixa'm que n'escrigui quatre mots. Si no, pensaríem que mai no va existir aquesta minúscula aventura.