dimecres, 21 de febrer del 2018

El Ter a Colomers



Contemplo ara, com baixa el riu.
I visc aquest moment present
com si fos perdurable.
Trajecte d'únic sentit, tal com la vida.

Em deixo portar,   
i només amb la mirada,
el corrent de l'aigua em duu vida avall.

Si m'agrada tant la vida que he viscut fins ara,
potser també estimaré la que em queda per viure.

dilluns, 19 de febrer del 2018

Platja d'hivern



Encara és hivern. Si fos prou valenta, obriria la porta, correria per la sorra i em capbussaria al mar. 
Encara és hivern. Si fos prou criatura m'arrebossaria de sorra i després em rentaria de mar.
Encara és hivern. Si fos prou impacient, començaria a passar, per rebre les onades, mentre t'espero...

Tu sempre hi ets, estimat mar, i tu també m'esperes...

divendres, 16 de febrer del 2018

Flors a la paret

estampats a la paret de la Casa Amatller

Serà el meu temps singular, sense rellotge
el que ens dibuixarà a l'embolcall de l'ànima
tantes flors per obrir, 
tants borrons per esclatar,
tantes fulles per guarnir-nos.
I en aquest trajecte no necessitarem
cap bitllet de tornada.
Serem arreu al mateix temps,
serem tothora on volem ser.


dimecres, 14 de febrer del 2018

Paraigüer

Paraigüer de la Casa Amatller

No hi posaré paraigües. 
Faré rams de flors gegants 
que rebin els visitants 
així que entrin per la porta: 
gira-sols o hibiscus, 
dàlies o hortènsies,
o clavells, de tija ben llarga.
Colors i olors de benvinguda.
L'abraçada d'arribada.

dilluns, 12 de febrer del 2018

Textures de matinada

Una foto de Xavier Pujol
Tocaré  l'albada amb els dits
i sentiré canviar el color de la llum.
Passaré la meva mà par la mar
per sentir el so del batec silenciós.
Caminaré les platges
en cent matinades inexistents
que mai no es convertiran en dia.
I la claror a les branques dels arbres
serà el meu temps, singular, sense rellotge.

divendres, 9 de febrer del 2018

Paisatge



Damunt del mar, escuma blanca,
damunt del cel, núvols desfets.
Sobre les herbes, els pètals d'iris,
sobre del camp mil tons de verd.
Sobre la terra planeja el somni.
Trobarà lloc on aterrar?




dimecres, 7 de febrer del 2018

Projecte acabat!


En Jordi Dorca ha estat l’autor real d’aquest recull. 

Ell ha escrit els haikus inicials, sota el títol "Haikus a trenc d'alba"  i els ha estructurat en les dues parts que formen el llibre. 

Li ha donat l’estructura i l’essència. Ell mateix ens explica què hi trobarem:  “Amor i solitud, amor i absència, amor i llibertat són els temes recurrents de la primera part del recull. En els poemes de la segona part hi domina –hi senyoreja, podríem dir – el tema de la mort: poemes d’amor i mort,  sobre l’instant fugaç, sobre l’eternitat, sobre l’esperança.” 
    
I jo primer vaig fer els dibuixos per il·lustrar-los i finalment vaig deixar-me envair pel seu vocabulari, per les seves metàfores i pels seus versos, i amb gran plaer, n’he seguit el fil. He respost amb un altre haiku, cadascun dels seus.

El tenim a punt de dur-lo a imprimir...


Montfalcó Murallat Molt temps per construir la muralla Molts més anys fins que es va ensorrar. Una ferida que dura i que es fa mirar. Mol...