Rivert, el paradís de l'aigua

El safareig de Rivert

El poblet vessava aigua per tot arreu:  rius, salts d'aigua, fonts, safareig,  bassa...  tenia de tot.  I passejant admirats per tanta bellesa natural,  vam veure un follet.  Tenia l'aspecte i la mida d'un nen d'uns 8 anys,  però era inequívocament un follet.  El cabell panotxa, una cara pigada i uns ulls vius  que ens observaven mentre deambulava pels carrers com si busqués algú.  L'altra prova que era un follet  en forma de nen, és que parlava tan educadament com un adult. Sense cap vergonya i  amb ganes de conversar.  Ens va saludar amablement:

- Bon dia!

- Bon dia - vam respondre - que sabries dir-nos on hi ha el salt d'aigua?

- Què és un salt d'aigua?

- Com una cascada.

-Ah sí! Heu de baixar per aquest camí de la dreta  i trobareu unes tanques  a la dreta,  que tanquen uns horts, però no tenen dret a tancar-los perquè és un pas per a tothom per arribar a la cascada. Podeu obrir-les o saltar-les.

- Moltes gràcies,  noiet,  ara hi anem.

Hi vam anar,  vam poder veure el saltant d'aigua  i en tornar encara voltava.  

-  Moltes gràcies de nou,  sí que l'hem trobat i ens ha agradat molt.  I veig que  aquí al mig del poble teniu una bassa molt maca!  

- Ahir mateix em vaig banyar en aquesta bassa.

- Ui!  Quin fred que devia fer...  a començaments d'abril  a la muntanya...  brrr....

- No, no feia gens de fred.

- I l'aigua què?  gelada?

- L'aigua sí,  molt freda, però m'agrada.

De sobte va trobar dos companys de joc i se'n va anar sense oblidar-se de saludar-nos de nou.

-  Adéu, adéu! Que passeu molt bon dia!

Ametlles

No enyoris la bellesa de  les flors,  que ja va ser,

ni enyoris la satisfacció dels fruits,  que ja vindran.

Gaudeix del lent creixement,  

de l'espera, 

de la il·lusió,  

del somni, 

del projecte...

Gerani i finestra tancada

Encara que sembli que les portes i finestres estan tancades,  encara que sembli que no hi ha esperança,  el  gerani va creixent.  I per petites que sigui les estelades, hi són  i hi ha una mà o més d'una que les ha dibuixades. 

Estanys de Basturs

Els estanys de Basturs, com el seu nom indica es troben a prop de Basturs, però també de Sant Romà d'Abella, a la Conca Dellà.  Es troben dintre del municipi conjunt que agrupa molts pobles anomenat Isona i Conca Dellà. Tot plegat a la Comarca del  Pallars Jussà.

Misteriosos,  sense entrada ni sortida d'aigua,  amb un nivell que puja o baixa,  de vegades amb les pluges o sequeres, però de vegades sense que hagi plogut en aquella zona.  D'on deu venir aquella aigua tan clara?

Miralls  tranquils,  dels arbres,  de les bestioles i de les aloges. 

Les dones d'aigua  que hi viuen a dins,  tenen tot el seu món del revés,  els arbres, el bosc, els ocells que volen  i els peixos que neden. Tot com nosaltres, però de cap per avall.  Les dones d'aigua se'ns van resistir. No les vam veure.Tot just ens va semblar veure una cabellera daurada  que sortia a ran d'aigua, que ja es tornava a amagar.  No hi va haver res a fer.

Sola

S'ha quedat sola vora el camí vell…

No queda ningú que recordi l'esforç de construir-la.

Ningú que expliqui la il·lusió que li feia a ella, tenir els balcons, com si fos una casa alta i de ciutat.

S'han perdut els noms amb què s'anomenaven els qui l'havien habitat per quatre generacions.

Però està dempeus, per nodrir de somnis i de contes tots aquells que se la miren:

Una vegada hi havia un nen que es deia Miquel i que va nèixer en aquesta casa. Els seu pare era pagès i la seva mare també i el duia lligat a l'esquena mentre anava a portar el dinar al pare, allà al tros.  Uns anys més tard, la mare el deixava sortir al balcó per veure el pare com arribava del camp, just abans de fer- se fosc.

I encara més endavant, ell sol anava aportar el dinar al pare i ben aviat el va ajudar a les tasques del camp.

Quan en Miquel es va fer gran i es va casar amb la Cecília, els van deixar l'habitaciò de dalt de tot, sota teulada… no tenien balcó, però hi guardaven tots els somnis, tots a punt per a la tercera generació.

Relats Conjunts d'Abril: Els Bàrbars davant de Roma

 —

- T'has fixat quins cavalls més bonics, quin color de pell que tenen?

- Sí, però aquest no és el tema de la pintura, són els bàrbars, que no ho veus?

- I aquest cel? Amb aquesta claror tan especial? Quina tonalitat li dona a la pintura, oi?

- A veure, amic meu, has de parlar del tema principal: els bàrbars i els romans.

- I l'herba, t'hi has fixat quina textura més encertada que té? 

- Que no em sents? Que no entens el què t'estic dient?

- Perfectament, però no m'interessen ni un borrall els bàrbars bàrbars ni els bàrbars romans. Si vols parlar-ne, ja que jo no ho faré...  aquesta pintura te la comentes tu mateix.

Glicina

Et tinc present.

Ets present quan et veig, quan et miro i et sento l'olor.

Si et recordo, ets present en la memòria.

Ets present si et penso, si et somio o t'imagino.

Ets i seràs present 

encara que no tornis a florir fins l'any que ve.