Cargols

Com que tenen tan a prop una font de quatre brocs que raja sempre, un abeurador i un Safareig ben plens d'aigua neta i transparent, en aquell poble no els falten mai cargols. 

Encara que no plogui.

Aquest poble avui en dia es diu Palau de Noguera.  Antigament es deia Vilanova de Pallars. No sé per quina raó li van canviar el nom,  però  sí que sé que el nom actual es va triar perquè es veu que aquí hi havia un Palau dels comtes de Pallars,  i de Noguera, pel riu  que hi passa:  la Noguera Pallaresa. 

Ara aquest nucli de Palau de Noguera pertany al terme municipal de Tremp.

Terradets

Era un divendres del mes d'Abril, l’embassament era ple fins dalt, el paisatge estava esplèndid. Es disposaven a passar tres dies al Pallars.  Es feia l'hora de dinar, quan van veure a ran d'aigua el restaurant de l’hotel del Llac. No s'hi van pensar gens i van aprofitar l'ocasió per dinar, que feina feta no té destorb. Havent dinat, van sortir, van passejar una mica pels voltants i quan volien continuar el seu camí, el seu cotxe no va tenir cap intenció d'engegar-se… res, ni un trist sorollet que els donés l'esperança que tard o d'hora s'acabaria engegant. Estaven atrapats a l'Hotel del Llac. Van reconèixer  de bona gana que hi havia llocs molt pitjors on quedar-se penjats. La seva sort no els abandonava mai.

Rectangles

I el cel ho encercla tot: 

el sol i la sorra 

i els planetes i la terra i el blat madur… 

al centre de tot la vida, 

infinitament  més petita 

i més encesa.

Aigua

Quan el temps s'alenteix

i el pendent minva…

gaudim de les darreres escumes

i ens convertim en transparència.

Riu

Era un riu blau que passava pel mig del desert.  

Mirava d'omplir-lo, però no se'n sortia.

Gra de Fajol

Desitjat i magnífic, 

conegut, proper  i estimat

i a la vegada

ara mateix, inaccessible.

Proximitats

Els colors quan es toquen,  es barregen i  es fonen un amb l'altre.

A vegades guanyen a vegades es descoloreixen.

Si no s'arriben a tocar,  es mantenen ells mateixos,

sans i estalvis, nets i autèntics.