Relats Conjunts d'octubre: Impressions a la sortida del sol

Impressions a la sortida del sol  de Claude Monet

 

- Mira, t'he portat un regal molt especial, pel teu aniversari.

- Ui! Que gros!Això té la pinta d'un quadre.  Ja saps que m'encanta la pintura.

- I tant que ho sé, per això t'he fet fer aquesta,  taaaan especial.

- A veure,  a veure... què sortirà...  OOOOH!   no, no pot ser!   Aquest quadre, jo no el vull veure a casa meva!  De cap manera.  Ja te'l pots endur.

- Però, però, però... què m'estàs dient?  Si li vaig demanar al meu amic Monet que te'l pintés especialment par a tu.

- Doncs malaguanyada feina!  L'has ben cagada, perquè no el vull.

- No t'agrada?

- És preciós!

- Noi,  no t'entenc gens.  M'ho pots explicar si us plau?

- Sí, ja veig que és especial i que surto jo, en una de les tantes matinades que sortim a pescar.  El quadre es preciós,  però jo estic d'aquesta boirina, de passar fred, de la humitat i de tota la pesca, (mai millor dit)  fins al capdamunt.  I quan arribo a casa, l'última cosa que vull és recordar com ha estat aquella  nit i el naixement del dia corresponent.  Emporta-te'l, de seguida...

-  Doncs t'has quedat sense regal, perquè no el penso pas tornar ni tampoc canviar per un altre.  Me'l quedaré jo....  i   si algun dia canvies d'opinió,  i el vols ja me'l demanaràs.

Cases que es fan mirar

Reunió dels veïns de la casa de tants caps tants barrets:

- Escolteu, jo volia demanar-vos si no estaríeu disposats a posar una mica de flors i de verd als vostres balcons,  i també a l'entrada de baix.  S'ha de col·laborar una mica a fer una ciutat més amable i més verda.  El contacte amb la natura i les plantes és tant important, que jo no sé com us en podeu estar.

- Em sap greu veí de dalt, però jo necessito el meu espai per les pancartes reivindicatives.  I és que si no les poso jo, aquí en aquesta casa, no les posa ningú.  I sempre, sempre, hi ha temes importantíssims per reivindicar. O és que vosaltres no esteu indignats que hagin absolt aquell  fill de...?

- A veure, una mica de calma, que jo tinc un negoci.  No sóc ni de parcs i jardins, ni tinc cap intenció de reivindicar res. Jo vull fer negoci i guanyar-me la vida.  O sigui que no faré ni una cosa ni l'altra...

- Doncs jo, no tinc balcons,  i això ja em sembla un greuge comparatiu ben important,  però és que a sobre no tinc cap més lloc per estendre la roba,...  i ja es veu que vosaltres sí,   que ja veig que no l'esteneu mai als balcons.  I això és una vergonya...  no faries una pancarta reivindicativa dels meus greuges, tu, la veïna del tercer? 

- Ei!  -  van dir tots alhora, mirant la veïna del segon  -  I tu què dius? 

- A mi no m'emboliqueu en les vostres coses, que prou feina tinc per  aclarir-me amb mi mateixa.  Vull posar una cortina perquè no em vegin des del carrer,  però m'agrada que corri l'aire i la recullo... però en poso una altra de més fineta perquè no em vegin des del carrer i per ganes que corri l'aire la torno a recollir,  finalment tapo només la barana...  però em sembla que també l'hauré de recollir, o de destapar, també em tapa massa l'aire.

- Ha estat una reunió preciosa on tothom ha pogut donar la seva opinió.  Us agraeixo molt la vostra assistència i fins a la propera, no em falleu.  Donem la reunió per acabada.  I estem orgullosos que la casa dels tants caps tants barrets continua sempre en la seva línia. I no només això, sinó que a més a més està fent adeptes, cada dia, i a tot arreu del món. 

Santa Maria de Queralt

Tot plegat, no és res més que un somni.

Com construir una capella o monument encimbellat a la muntanya.

La capella hi és realment,  com tu, com jo, que també som.

I no obstant, tot plegat no és res més que un somni,

La plana del Berguedà i la dels dies

Berga a l'esquerra de la fotografia i Avià  a la dreta

Així s'extén la gran plana dels meus dies, que a vegades no veig si no  m'alço una mica,  en algun turó de temps, per afagar distància. 

Sempre hi ha algun núvol que amenaça la tranquil·litat on estem instal·lats, mentre passen tants de moments diversos,  que ens cal viure i recordar, per a tenir reserves per al futur.

Abans i ara

L'ajuntament d'Organyà ha tingut una iniciativa que trobo maca i interessant.  Ha posat, en alguns llocs del carrer, fotografies antigues just en el lloc precís des d'on van estar fetes. Per tant, al mateix temps, es pot veure la foto antiga i la realitat actual de cada moment.

Només faltava que haguessin trobat aquell nen petitó  del balcó convertit en vellet...  clar que, essent la fotografia de fa aproximadament un segle, deu anys més o deu anys menys,  molt possiblement el vellet ja no hi deu ser.

Carreró a Peramola

Creixen escultures pels racons

que ens conviden a endinsar-nos pels carrerons.

I finestres i portes,  passadissos i voltes.

Tombs, revolts, voltes i giravoltes.

Històries amagades  per tantes clarors i ombres.

No sabem res, de res, només tastem la pell de cada poble.

Flor de la passió

Ja sigui tan blanca, tan neta

i que doni tanta pau...

Ja sigui de colors

com els focs artificials...

La passió sempre esclata.

Pd:  Malgrat el sentit que jo li dono a la paraula passió al meu poema, el nom de la flor de la passió es refereix a la passió de Jesucrist, perquè diuen que aquesta flor porta  la corona d'espines i els claus. Tot són maneres de mirar-se les coses...