Santa Maria de Queralt
Tot plegat, no és res més que un somni.
Com construir una capella o monument encimbellat a la muntanya.
La capella hi és realment, com tu, com jo, que també som.
I no obstant, tot plegat no és res més que un somni,
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sempre m'han fet pensar aquestes ermites enclavades en llocs tant inversemblants !..... tot un mèrit , per qui les van construir !.
ResponEliminaSalut ;)
Sí, i tant! Tot un mèrit!
EliminaÉs la història de les mare de déus trobades, allà la van trobar i allà tornava ella, un cop i un altre quan la portaven a l'església del poble més proper. Em sembla bastant increïble i sospitós que hi hagi tantes històries iguals, en llocs tan diferents. M'imagino algú pujant la imatge un cop i un altre, per a fer creure que havia pujat sola. Algú que volia que la gent cregués en els miracles... he, he, he...
Salut!
I suposo que per pujar-hi també ho és, almenys per a mi.😅
ResponEliminaNo devien tenir massa coses importants a fer, els que la van idear. Original sí és, d'això no hi cap dubte!
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, costa una mica pujar-hi...
EliminaAferradetes, bonica!
Hi ha somnis ben macos, de totes maneres.
ResponEliminaAbraçades!!
Doncs, sí, Mc!
EliminaPotser d'això mateix es tracta, de tenir somnis bonics.
Abraçades.
Without such ancient buildings man might not have visited the moon.
ResponEliminaLooking around, though, and "watching" what (continiously) happens on this planet, neither the ancient buildings nor visiting the moon had any impact on developing mankind for the better.
Abraçades, Carme!
La humanitat, ha progressat molt tècnicament, però humanament no progressem mai. És trist, però és així.
EliminaAbraçades, Sean.
Que ja ho deia Calderon de la Barca, però així en català i amb aquesta imatge tan bonica, tot més nostrat, m'arriba molt més endins, Carme. Tot i que ara mateix tinc un dubte... Estic somiant?
ResponEliminaAbraçada, guapa, i mira que et passeges i ens passeges per llocs bonics, eh?
Jo no soc gens viatgera, no m'agraden gaire els viatges espectaculars i llunyans, però el meu país m'enamora i sí que procuro conèixer-lo.
EliminaAbraçades, Teresa.
Ja saps que sempre hi ha una cançó:
ResponEliminaUn fragment de la sardana "Somni" d'en Saderra. El poema és de Manel Pont i Bosch.
"Ai, la llum del bell son;
la llum de les fades dansant;
secrets de totes les nits, l’esclat
del somni esperat."
Al final, ens haurem de quedar amb les cançons... al menys són més somiadores i més boniques.
EliminaGràcies, Xavier.
Això de conèixer Catalunya em sembla tan important com la teva poesia, jo també m'hi dedicaria si pogués. I els viatges espectaculars no em diuen res.
ResponEliminaJa ho faràs, un dia o altre... segur que sí.
Elimina