Porta oblidada a Casavell

Serem com l’heura

que embelleix portes massa tancades,

omple buits i silencis

i amaga totes les nafres del temps sobre la pell.

I amb els seus brots frescos i tendres

és agradable i acollidora.

I mai no s'atura,

sempre va més enllà.

Fontanilles

Havia amagat algunes penes i algunes enyorances darrera la vella tanca de canyes.  Ningú no les va trobar. 

Així que, un temps més tard va amagar-hi els tresors, segura que tothom passaria de llarg i no  els buscaria, mai, en aquest lloc.  

Tothom preferia mirar les roses. 

I ningú, ni una sola persona, no va sospitar que les roses eren una mena de conseqüència de tot allò que havia quedat amagat.

Roure

La duresa de la roca no ha impedit que el tronc del roure creixés i creixés, encara que recargolat i ple de bonys. El seu creixement ha estat dur i difícil,  però les seves fulles tenen la mateixa tendresa que les de qualsevol roure. Qui sap si potser en tenen més.

Les fonts del Salt del Duran

En molt poc espai físic, surten fonts de tot arreu. Les unes al costat de les altres.

És un lloc fresquet i humit, vora el canal, que fa somriure de felicitat.

Inesgotables.

Brollem i brollem, com l'aigua.

Dins de la nostra terra,

hi ha pous profunds de riquesa quasi líquida.

que flueix i flueix

per mantenir la vida viva.

Portes i flors

Ompliré de flors tots els espais,

només perquè vinguis a veure'ls.

I compatir així:

L'esguard,

el vermell,

el silenci,

la calma, 

la connexió 

i el misteri.

Sanefa

Escriuen, els pàmpols, 

sobre la tàpia,

missatges secrets

entre ells i les ombres.

Grafismes inèdits

de troncs i de verd.

Ben puntuats 

per  les flors als seus peus:

narcisos, geranis i begònies.

El salt del Duran a la Sèquia tercera del Canal d'Urgell a Golmés

Com la vida i el seu fluir,

a moments tranquil...

a voltes intens o arriscat

o esbojarrat o valent.

Em miro el canal

i no podria triar.

Tots dos costats m'enamoren.