Porta oblidada a Casavell
Serem com l’heura
que embelleix portes massa tancades,
omple buits i silencis
i amaga totes les nafres del temps sobre la pell.
I amb els seus brots frescos i tendres
és agradable i acollidora.
I mai no s'atura,
sempre va més enllà.
Més que oblidada, diria amagada... però em sembla que l'heura li dóna vida, encara que ningú se n'adoni...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
I tant que li dona vida, l'heura fa que te la miris, tant si vols com si no.
EliminaAferradetes, bonica!
La porta sembla que no vagi enlloc. I les escales s'enfilen cap aquell enlloc.
ResponEliminaL'heura escolta els silencis.
L'heura escolta els silencis i omple aquest "enlloc".
EliminaAvança silent com el temps,
ResponEliminasense adonar-te’n.
Sempre lluent,
assenyalant amunt i avall,
repta i descendeix,
s’aferra al forat concedit,
a l’espai despistat,
per amagar o protegir
els nostres fets descuidats.
Aquella porta que vam tancar
ara ja no sabem perquè,
aquella finestra
que no vam voler obrir,
la paret que ens separava
potser dels somnis.
Allí està ella per recordar-nos
els nostres oblits.
Deixant-ne constància...
EliminaSensación de frescura maravillosa.
ResponEliminaM'agrada la sensació, Erik!
Elimina"Que mai no minva, que mai no mor", que diria Carner.
ResponEliminaDoncs sí, has trobat uns versos molt adequats.
EliminaGràcies, Helena.