Fontanilles

Havia amagat algunes penes i algunes enyorances darrera la vella tanca de canyes.  Ningú no les va trobar. 

Així que, un temps més tard va amagar-hi els tresors, segura que tothom passaria de llarg i no  els buscaria, mai, en aquest lloc.  

Tothom preferia mirar les roses. 

I ningú, ni una sola persona, no va sospitar que les roses eren una mena de conseqüència de tot allò que havia quedat amagat.

Roure

La duresa de la roca no ha impedit que el tronc del roure creixés i creixés, encara que recargolat i ple de bonys. El seu creixement ha estat dur i difícil,  però les seves fulles tenen la mateixa tendresa que les de qualsevol roure. Qui sap si potser en tenen més.

Les fonts del Salt del Duran

En molt poc espai físic, surten fonts de tot arreu. Les unes al costat de les altres.

És un lloc fresquet i humit, vora el canal, que fa somriure de felicitat.

Inesgotables.

Brollem i brollem, com l'aigua.

Dins de la nostra terra,

hi ha pous profunds de riquesa quasi líquida.

que flueix i flueix

per mantenir la vida viva.

Portes i flors

Ompliré de flors tots els espais,

només perquè vinguis a veure'ls.

I compatir així:

L'esguard,

el vermell,

el silenci,

la calma, 

la connexió 

i el misteri.

Sanefa

Escriuen, els pàmpols, 

sobre la tàpia,

missatges secrets

entre ells i les ombres.

Grafismes inèdits

de troncs i de verd.

Ben puntuats 

per  les flors als seus peus:

narcisos, geranis i begònies.

El salt del Duran a la Sèquia tercera del Canal d'Urgell a Golmés

Com la vida i el seu fluir,

a moments tranquil...

a voltes intens o arriscat

o esbojarrat o valent.

Em miro el canal

i no podria triar.

Tots dos costats m'enamoren.

Relats conjunts de maig: natura morta amb cebes i arengada

Isidre Nonell - Natura morta amb cebes i arengada

- Isidre, vols dir que no trigues molt més a pintar aquesta natura morta del que vas trigar pintan la Gitana jove,  la Figura ajaguda o la Paloma, per exemple?

- No ho sé, estimada, mentre pinto, no penso en el temps que trigo. Vaig fent.

- És que ja portes vuit dies amb aquest quadre…

- I quin problema hi veus? Jo vaig fent. Que potser tens pressa per tal que el vengui i guanyem una mica més de diners? 

- No, no és pas això… però et falta molt per acabar?

- No t'ho sabria dir, no estic content de com em va quedant i potser hauré de fer molts retocs. Potser hi estaré tres dies més.

- Doncs mira, saps què et dic, Sidret? Que me'n vaig uns quants dies a casa de ma mare i quan acabis m'avises.

- Però dona, com pot ser? No t'havia vist mai tan frissosa… quina pressa hi ha?

- No, si no soc jo, són aquests models teus que fumen una pudorassa  tan desagradable que ja no la puc aguantar més. Doncs això que et deia… ja m'avisaràs quan hagis acabat i llençat tota aquesta porqueria.