La Segarra a la tardor.

Com eixampla l'ànima, l'horitzó llunyà,

com calma la ment la suavitat dels colors ocres de la terra.

Com estimula el cos aquest vent que ens desperta.

Com ens fan volar els núvols canviants i vitagers.

Bordes de Sant Miquel d’Engolasters

Aquest no és un lloc inventat. Existeix. Però d'alguna  manera també ho és,  perquè és i no és. El dibuix pertany a una fotografia antiga que ja no es podria pas refer ara mateix. Els llocs canvien, i cada vegada més ràpidament.  Les persones també canviem. 

L'amistat perdura, mentre les persones perduren o qui sap si més enllà i tot de les pèrdues irreparables.

Dibuix nostàlgic, homenatge a un temps, a uns amics, a un lloc, encara que el temps sigui ja molt llunyà, que les persones haguem envellit i els llocs, per bé que potinejats, semblin nous de trinca. 

Papallones

Papallones de colors, 

efímeres, 

belles, 

inabastables.

Perdudes en els vents del canvi. 

L'ànima es transforma, 

es renova 

i espera volar com una papallona.

Vol abraçar un nou començament.  

O potser acceptar un final.

Lloc inventat

Si fos tan fàcil com dibuixar-lo, 

inventaria un lloc de pau.

On hi hagués muntanyes i arbres

i també gorgs i rierols.

I veïns i amics amb qui poder parlar.

Que la llibertat de viure en pau no fos amenaçada

i on els infants se sentissis protegits i estimats per tothom.

Si fos tan fàcil com dibuixar-lo:

Inventaria un lloc de pau.

Un dia de festa a Alcover

Era dia de festa major i ella prou que ho sabia i si calia n'informava a la gent que passava.  Des de la seva finestra, que donava a un carreró estret i tranquil, ella parlava als vianants.

- D'on sou? - els demanava

- De Granollers - li va dir aquella parella.

- Ja heu vist que avui és festa major? 

- Sí que ho hem vist, hem  passat per la plaça i hi havia música i gegants i força gent.

- Aneu-hi, aneu-hi, és una festa molt bonica.

- I vosté?

- No, jo no hi vaig mai. M'estimo més estar-me a casa i mirar per la meva finestra

I aleshores, sense deixar cap altra opció, va començar a desgranar tota la seva llarga història, d'on venia, d'un poblet de mala mort, molt llunyà d'Alcover, com havia trobat el seu home i com havien decidit quedar-se a viure allà, a Alcover, ben contents d'aquesta decisió.   Al cap de mitja hora llarga, la parelleta es van decidir a dir-li que li farien cas i se n'anirien a la Plaça a celebrar la Festa Major.

-  Ben fet, ja ho veieu, jo la celebro a la meva manera... 

La casa transparent

La casa transparent  de Relats en català.

Vine a casa

Hi ha un endins infinit.

I un cel i núvols.

............................................................carme

Marxa la casa
deixant el cel tot ell ple
dels nostres núvols.

................................................................qui sap si...

La porta oberta
jardí de nuvolades
de dins enfora.

................................................................Xavier

 

Relats Conjunts d'octubre: sirenes

Klimt  Sirenes  1904

- M'encanta aquesta pintura de  Klimt.

- És ben bonica sí!

- No trobes que fa somiar? A mi aquestes sirenes em tenen el cor robat.

- Ho entenc, però et podria demanar un favor?

- Sí, i tant! Demana'm el que vulguis, sireneta meva!

- Doncs precisament volia demanar-te que no em diguis mai més sirena, ni sireneta...  

- Oh!  No t'agrada?  Quina llàstima!

- Des que tenim aquest quadre penjat, que cada cop que m'ho dius em sento atrapada i  anxovada com elles...  massa sirenes per tant poc espai.