La Muga a Albanyà

 A vegades la claror més intensa, no deixa veure el fons.

El cel i els núvols ens amaguen qui som.

La fosca també.

Hi ha aquell punt entremig, que és on ens podem veure 

tal com som, sense que cap reflex ens amagui.

Agullana

A vegades hi ha murs immensos que semblen infranquejables.

Les petites finestres no ens deixen veure els tresors interiors.

Petits tresors quotidians o potser fins i tot algun d'extraordinari.

Però sabem que hi són, els hem vist en altres moments.

O quan vivíem a l'altra banda del mur o quan sabíem mirar lluny.

La finestreta sí que la veiem, sempre ens manté l'esperança.

Vermells de tardor

Busco el vermell

tant és que sigui vermell de pètals,

com a la primavera

vermell de cireres o de maduixes,

quan arriba l'estiu,

o vermell de fulles de tardor.

Un vermell que m'empenyi

que em desperti,

i que em pinti del tot, alguns moments.

 

 

Cadena d'haikus

Sant Miquel d'Engolasters

Si tu em somrius

em venen tots els records

de quan no dèiem res.

...............................................qui sap qui...

Si tu em somrius,

ja no ens calen paraules.

Ja m'ho dius tot. 

.................................................carme

Quan tu somrius,

jo perdo les paraules.

Mirar-te és tot.

..............................................qui sap qui...

Ja no hi fa res

si perdo les paraules.

Bateguem junts.

................................................carme

Són les paraules?

Són les que ens uneixen?

O, és el seu so?

.......................................qui sap si...

És el seu so,

xiuxiueig de maduixa

ritme del cor.

.............................................carme

El cor repica

les campanes bateguen,

tot és possible.

.............................................Xavier

Té la campana

el batec del cor perdut

repic al ritme.

......................................qui sap si...

Per al teu fons

no et calen les paraules.

Són per lingüistes.

...........................................Helena 

Am Tag des Lächelns
feierte ich Geburtstag.
Na, so ein Zufall!

El dia dels somriures
Estic celebrant el meu aniversari.
Bé, quina coincidència!

.......................................Sean Jeating

Els Pessons

Mirant el llac:

l'estany també envelleix:

la boga avança.

Res no és igual

però el llac i les persones

guarden l'essència.

Després dels anys

i tants retrobaments

som vora el llac.

……………………………Carme

Fa més vell el temps
el clot tot ell ple d’aigua
amb el nom de llac.


Ho canvia tot  
el temps que ens envolta  
sent sempre igual.


T’estima el llac 
i et deix remullar-te 
per ser un amb ell.

………………………….qui sap qui

b & n

Les roses en B & N de l'Erik

El teu blanc i negre,

tots els teus grisos,

la teva boira, 

les ombres tan suaus,

la teva claror delicadament difosa, 

em parlen d' uns colors tan vius 

que m'enlluernen.

Finestra i mar

D'aquí, de ca l'Helena

Hi cap el mar

a la meva finestra.

El blau ho és tot.

.........................................carme

Sense persiana
he vist passar una vela
entre onades.

.........................................xavier

De bat a bat
entra la fresca del mar
per la finestra.

........................................sa lluna

Em crida al fons
la finestra com un pou
demana un bes.
...............................................qui sap si...