Busco un color

Et busco en la claror
que em consola,
en la suavitat dels pètals,
en la dolçor o l'acidesa de la fruita,

en la tardor més tendra,
en la rodonesa de la teva cal·ligrafia.
I a vegades, inesperadament,
et trobo a dalt d'un arbre.

Runa

Misteris amagats, 

vides acabades

records perduts.

Entre les runes, què trobaríem?

Tot seria interpretable

inventaríem històries

versemblants o no, 

però sempre incertes.

Avís:  estaré uns dies sense ordinador, i segurament em sortiran tots els comentaris anònims, aquí i als vostres blogs.  

Un lloc de pau

Com ha de ser viure en un lloc de pau com aquest?  

Apartat del poble, en plena muntanya...

Quan hi passo, m'hi quedaria. Em vaig mirar tota la casa pels quatre costats, ja que el camí la vorejava i m'ho posava ben fàcil. Era habitada, no pas d'estiuejants, sinó de gent de la terra.

Qui sap si en alguna altra vida o en alguna altra dimensió, devia viure en un lloc així, que el cor se m'hi enganxa tan fort que no en marxaria. En qualsevol cas, tot i no creure en cap altra vida ni en cap més enllà, penso que segur que hi devia ser ben feliç.

Aments d'avellaner

Miro el color del paisatge  d'hivern, i aquestes flors d'avellaner no se'n desdiuen pas, sembla que el copien tan exactament com saben, alegrement han pres una mica del torrat suau dels prats,  el color  pàlid de les branques dels arbres despullats, de les fulles seques caigudes, de les parets de pedra.

Discretament ballen amb una mica de vent, ara que poden fer-ho. 

Tot és efímer, però les avellanes sortiran quan sigui estiu.

Sembla que ja tot em sigui igual, que ja res no importi. Res més que mirar com tremolen amb el vent i pensar com s'ho faran per convertir aquest ament llarg i lleuger en avellanes plenes i rodones. 

Lliris de neu

Lliris de neu - Galanthus plicatus o Galanthus nivalis

De pètals blancs

petits i caganius

neven els prats.

No han tingut neu

ni aigua de la pluja.

Resilients.

La Fosca

S'han adormit el mar i les onades.

L'horitzó es fa fugisser i imprecís.

I jo camino per la sorra 

que m'omple les sabates

i no em vull adormir.

Busco les ombres, els racons,

els pins diminuts que surten de la roca, 

les clarors i els reflexos.

El blau més gris i el gris més blau.

I el silenci, temut i enyorat a parts iguals.

Pont d'en Gatus

A vegades la terra és molt dura

i l'aigua que hauria de baixar

és tan escassa....

però malgrat tot hi ha la bellesa de les roques

i del pont que resisteix els segles.

Haurem de ballar la dansa de la pluja.