Lloc sense nom

Si  m'invento un lloc, 

m'he d'inventar un nom?  

Potser no caldria,

el lloc ja existeix 

dins la meva ment 

i ella ja sap on el trobaria. 

Quan vull sentir pau

i viure l'instant

saber on anar 

no sembla difícil.

Només cal cercar

i trobar el moment.

Llum a la tomba

El mestre li havia dit que trobaria un missatge ocult en aquest text gravat a la pedra de la tomba,  mirant sempre l'escletxa de sol a les 11 del matí.  El dia que les lletres il·luminades a aquesta hora tinguessin un sentit per elles mateixes,  al marge del text sencer,  aquest sentit seria el que el portaria a trobar la seva missió a la vida.  

Mai no va saber trobar aquest fragment de lletres il·luminades amb sentit.  Quants dies en tot aquest any d'observació havien estat núvols?  Ho tenia apuntat, havien estat 72... 

Es va adonar que el temps atmosfèric també estava en contra seva... li havia boicotejat aquest coneixement.

Relats conjunts de gener: La fumadora

Elin Danielson-Gambogi, 1890, Avslutad frukost

Me la vaig quedar mirant i tota la fascinació que m'havia produït aquesta dona el primer dia que la vaig conèixer, aquell desig d'aprofundir o de saber, aquell desig d'apropament i de confiança, es va anar dissolvent poc  a poc en una sola observació,  amb una sola, encara que llarga, mirada. 

A cada bufada de fum, mentre s'escapava i es desfeia  el núvol, se m'escapava i es desfeia la meva admiració.  No només era pel fum, esclar,  tot i que fumar dins del menjador i empudegar a tothom amb el seu fum, no em semblava gens correcte,  no era pas només això,  era sobretot, la seva indiferència.  No havia pensat mai abans quanta indiferència pot haver-hi sota un posat de placidesa i de serenitat.  I a mi, que admiro i adoro la serenitat en les persones, se'm va glaçar el cor quan vaig veure aquella fredor amb la que havia tractat, aquell matí d'hivern a la seva filleta  que tot just tenia més son que no pas gana i no se'n sortia amb l'esmorzar.  I al seu home que  volia ajudar la petita.  

Ens vam quedar soles a la taula i no em va dirigir, a mi tampoc cap paraula. Em vaig aixecar, vaig preparar-li un esmorzar perquè la nena se l'endugués a l'escola i vaig marxar d'aquella casa,  segurament per a no tornar-hi mai més.  Simplement li vaig dir adéu Sira,  torno a casa meva.  Adéu va dir ella sense estranyar-se'n gens.

Gotes

Fa un dia núvol,

i cauen gotes.

Fa una plujeta molt minsa,

que no cobreix 

ni les mínimes necessitats d'aigua 

del bosc i del camp.

Cauen gotes, 

però els colors de la posta 

no fallen a la cita de cada dia.

Les gotes, sobre les branques, reflecteixen

el color carbassa que els envia  el sol ponent.

Ivars d'Urgell

Les heures cobreixen el temps

i ja no podem reconèixer les hores viscudes.

Els arbres fan una barrera, mig transparent

mig invisible, que ens deixa quiets,

sempre a la mateixa banda.

Vindrà demà

i els peus encara toquen a terra

i amb un pas darrere l'altre

construirem un present viscut

i un futur incert, però esperançat.

Finestres

Som tan diferents

i vivim al mateix pas.

Jo soc rodona i tu quadrat

però sentim el mateix vent.

Més protegits o exposats

se'ns acorden els batecs. 

Si cada mot i cada gest

ja ens neixen ben compassats.

potser no cal, ja dir res més

viure, mirar, sentir

i respirar ja ho serà tot.

Entrada

Clucs, els ulls
ens preservem del món exterior.
La serenor dels anys viscuts
ha saltat pedres i murs i ja reposa, segura,  ran de terra.

Potser un dia no necessitarem cap mot
perquè nosaltres mateixos serem tot el missatge.

Tot tu, tota tu, tot jo, tota jo.

Belluga massa, el món, a fora.
Una imatge borrosa, un esguard

Ja ens dona totes les respostes.
I som qui som, i som vius, encara.