Relats conjunts de gener: La fumadora

Elin Danielson-Gambogi, 1890, Avslutad frukost

Me la vaig quedar mirant i tota la fascinació que m'havia produït aquesta dona el primer dia que la vaig conèixer, aquell desig d'aprofundir o de saber, aquell desig d'apropament i de confiança, es va anar dissolvent poc  a poc en una sola observació,  amb una sola, encara que llarga, mirada. 

A cada bufada de fum, mentre s'escapava i es desfeia  el núvol, se m'escapava i es desfeia la meva admiració.  No només era pel fum, esclar,  tot i que fumar dins del menjador i empudegar a tothom amb el seu fum, no em semblava gens correcte,  no era pas només això,  era sobretot, la seva indiferència.  No havia pensat mai abans quanta indiferència pot haver-hi sota un posat de placidesa i de serenitat.  I a mi, que admiro i adoro la serenitat en les persones, se'm va glaçar el cor quan vaig veure aquella fredor amb la que havia tractat, aquell matí d'hivern a la seva filleta  que tot just tenia més son que no pas gana i no se'n sortia amb l'esmorzar.  I al seu home que  volia ajudar la petita.  

Ens vam quedar soles a la taula i no em va dirigir, a mi tampoc cap paraula. Em vaig aixecar, vaig preparar-li un esmorzar perquè la nena se l'endugués a l'escola i vaig marxar d'aquella casa,  segurament per a no tornar-hi mai més.  Simplement li vaig dir adéu Sira,  torno a casa meva.  Adéu va dir ella sense estranyar-se'n gens.